Infància en xarxa. Què opineu d’adaptar els contes pensant en la igualtat de gènere?

Del fons dels segles ens arriben contes i llegendes que van sorgir d’una societat en què els gèneres tenien consideracions molt diferent de les actuals. Cal adaptar-los a l’hora de transmetre’ls?

Carla OS No soc gaire d’adaptar contes (per exemple, no m’agrada gens el final de la Sirenita de Dis­ney, tan edulcorat). En el cas que ens ocupa, crec que està bé que expliquem el conte tal com és l’original i que després parlem amb els infants sobre què pensen dels rols de cada sexe. Podem animar-los a crear personatges i contes propis.

Trobo que no amagar la realitat de com es descriuen les dones en els contes i parlar-ne els pot animar a ser crítics amb el seu entorn i a reflexionar sobre si el que els expliquen els adults està bé o no, no només en l’àmbit dels contes, sinó en qualsevol situació.

Marta Masó Les llegendes i els mites reporten, a través dels segles, els ingredients valuosos del nostre imaginari col·lectiu, des dels ancestres. Això sí, necessitem els mites originals. Per altra banda, aquest tipus de literatura aporta uns personatges que representen elements arquetípics que no són pas a fora de les persones, sinó a dins: un infant pot explorar la valentia i el coratge de sant Jordi, i també la decisió controvertida del rei, la pena de la reina, la desprotecció de la princesa, la seva entrega, la força del drac… Tot són emocions humanes i allò important és poder-hi connectar i experimentar-les. Alhora, la relació entre masculí i femení que de vegades ha estat tan criticada, té a veure amb una resposta enfadada (amb motiu, n’hi ha per a això i per a més) després d’anys i anys de repressió i dominació de les dones exercides pel masclisme i l’heteropatriarcat (no només patrimoni exclusiu dels homes). Els contes, però, són un altre terreny: ànimus i ànima. Enfadem-nos amb la nostra gestió del gènere, i no amb les perles literàries vingudes de la tradició, les obres autèntiques, les que tenen un alè de veritat ancestral. Hi ha un embolic gegant amb el gènere, i hi ha molts elements a valorar.

Carme López Borràs Els contes tradicionals i les llegendes, s’han conservat per transmissió oral. Per tant, han anat recollint les realitats/necessitats/models socials de cada moment.

Després de la invenció de la impremta, s’han fixat unes versions tradicionals.

Treballar aprofitant els arquetips de què disposem, remarcant-ne l’essència, és prou interessant.

Cal fer-ne adaptacions actualitzades? A mi no m’agraden els canvis quan provenen d’obres escrites. Per exemple El llibre de la jungla de Disney el trobo un sacrilegi.

Assumpció Subirats Doncs sí, primer conèixer, després valorar i finalment, proposar.

Marta Ordóñez Hi estic totalment d’acord! Sembla que de mica en mica es va treballant en aquesta direcció, però encara costa moltíssim trobar contes no sexistes o amb models de famílies diverses, o amb protagonistes transsexuals… Penso que cal fer una revisió profunda dels models que oferim, des de l’escola, als infants, siguin contes, pel·lícules, llibres de text…

Eva Guinart Em sembla perfecte. És la manera de fer visible la realitat, on hi ha molta diversitat que cal respectar i és millor començar des de la infància. En referència als contes, seria genial introduir la vocal neutra.

Mònica Edo Estic d’acord a adaptar les tradicions a la igualtat de gènere. Els infants necessiten referents no sexistes, per poder construir la societat futura més igualitària. Les nenes i els nens poden ser el que vulguin. Prou de reproduir en els contes el rol passiu i vulnerable de les nenes! Busquem nous referents!

Kelly Breton Jo els adapto sempre, els contes i tot el que els meus dos fills van vivint. Vull fer nens respectuosos i que valorin les persones sense fixar-se en el gènere. És una lluita diària perquè veig com venen de l’escola amb estereotips.

Mandarina Lu Doncs crec que està bé treballar la igualtat de gènere a través de contes, però no sé si cal reinventar els clàssics o buscar-ne de nous. El que sí que tinc clar és que, tant si parlem de cavallers i princeses, com de prínceps i cavalleres, els nens i les nenes han de poder representar qualsevol paper.

Laia Sc Jo crec que està molt bé revisar els clàssics, les cançons que cantem, les nostres actituds i els nostres discursos. Si volem canviar alguna cosa, haurem de començar per viure i ser el canvi que volem. Si seguim fent el mateix perquè «sempre s’ha fet així» ens trobarem amb el mateix resultat de sempre.

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!