Una experiència en centres d’educació infantil d’Haití

Aurélie Ira

L’escola infantil Les Tout Petits d’Alsace d’Estrasburg, on he estat directora durant els darrers vuit anys, acull vuitanta infants, entre 2 i 6 anys de famílies provinents d’arreu del món. El centre posa molt d’èmfasi en el multilingüisme i les classes es divideixen en quatre grups: francès, francès-anglès i dos grups francoalemanys. El model educatiu s’inspira en diverses pedagogies, adaptades al desenvolupament natural de l’infant, a les famílies i als aspectes multiculturals del centre. La descoberta de diferents cultures i llengües, l’obertura al món, la coeducació dels infants, el respecte pel ritme i la individualitat de cadascun, aprendre a respectar els qui ens envolten, són la base dels ensenyaments quotidians… Solem referir-nos a l’escola com un espai on “cultivem” infants, els ajudem a desenvolupar arrels fortes perquè puguin esdevenir arbres grossos i bells allà on sigui que es plantin més endavant.

I en aquest marc de treball d’una escola infantil oberta i multicultural he participat durant els darrers anys en una col·laboració entre la ciutat d’Estrasburg, l’autoritat regional francesa (GESCOD[i]) i la ciutat de Jacmel (Haití). Des del 2004 una de les àrees principals d’aquesta col·laboració ha estat centrada específicament en la primera infància, amb el suport d’una organització haitiana privada que gestiona més de trenta centres d’educació infantil a Jacmel, el SGCPJ.[ii]

 


Aquesta col·laboració ha anat creixent en les darreres dècades, des del suport financer per a la construcció, el finançament d’àpats, l’oferta d’intercanvis entre educadors i directors d’Haití i Estrasburg, fins al finançament de programes de voluntariat i formació. Dins el marc de la continuïtat d’aquestes accions, se’m va demanar que dugués a terme una missió a Jacmel l’octubre del 2017. L’objectiu de la missió era compartir bones pràctiques amb els equips de gestió i pedagògics a Haití, i enfortir les pràctiques educatives centrades en la presa en consideració de les necessitats dels infants segons l’edat, adaptades al seu context local.

Per tal d’oferir una visió informada, amb vista a compartir, aprendre i millorar conjuntament en benefici de l’infant, vaig confiar en el propi coneixement pedagògic del SGCPJ. La meva intenció era treballar amb les pràctiques i els materials ja existents en els centre per tal de desenvolupar-los i enfortir-lo.

Durant el temps que vaig passar en un total de vuit centres infantils i escoles, em va sorprendre la complexitat de les condicions de treball i de vida a Haití en general. Els centres acullen entre quaranta i vuitanta infants entre 2 i 5 anys en cada estança, supervisats per un o dos professionals, amb molt poc material (poques taules, llapis, paper, jocs, etc.). I encara em va sorprendre més el fet que, malgrat un entorn exterior sovint vast i ric en vegetació, els professionals no utilitzaven materials de la natura ni sortien a l’exterior en el dia a dia amb els infants.

A França, per motius econòmics i ecològics, i gràcies al desenvolupament de la pedagogia de la natura, molts centres, incloent Les Tout Petits d’Alsace, miren de preparar projectes i activitats relacionats amb la natura.

Per exemple, a la nostra escola, mengem aliments de temporada orgànics i locals. Treballem amb els infants el reciclatge dels residus, el conreu de flors, hortalisses i plantes aromàtiques, i la consciència sobre l’entorn. Utilitzem peces de fusta, pedres boniques, branques, fulles, etc. per jugar o com a material per inspirar-nos en les creacions artístiques. Els infants practiquen l’escriptura a la sorra amb pals o amb els dits.

 

A Jacmel, malgrat que la natura envolta gratuïtament tots els centres escolars, no forma part de la quotidianitat dels infants. Comparteixo a continuació les meves observacions:

  • Les carmanyoles del dinar dels infants estan plenes de patates fregides, pastes i sucs no naturals, mentre que al voltant creixen mangos, cocos i bananes pertot i es poden agafar lliurement.
  • L’esbarjo té lloc dins la classe i, si és fora, aleshores sol ser dirigit. Els infants tenen poques oportunitats de jugar lliurement a l’exterior ni d’explorar tots sols les meravelles de les branquetes, els petits insectes i les petxines.
  • Malgrat la manca de materials i subministraments en general, l’ús d’objectes naturals (fusta, llavors, sorra) és absent en les activitats educatives o artístiques.

 

Aquest fet de no integrar la natura en la vida quotidiana de l’escola es pot analitzar de diferents maneres:

  • La fascinació per l’”American way-of-life”, la manera de viure americana, i l’aspiració d’assemblar-s’hi, que podria explicar la preferència pels aliments importats com les patates fregides, els refrescos, les begudes gasoses…, però també el desconeixement general de les necessitats nutricionals dels infants.
  • La falta de condicions de seguretat adequades al voltant de les escoles i els centres, que tot i que no requeririen una gran quantitat de recursos, no han estat contemplades per part dels gestors locals, dels equips educatius o dels responsables polítics.
  • La preferència per coses comprades, potser com a signe d’estatus professional, i això en detriment de l’ús de materials de l’entorn natural. Així mateix, la manca d’interès i de compromís pel reciclatge.
  • La idea, també llargament arrelada en la mentalitat europea, que l’educació i l’aprenentatge es produeixen només dins d’una classe, en bancs escolars, amb llapis i folis, i que els estudiants han d’estar asseguts i atents per escoltar el mestre que ensenya.

De la mateixa manera que l’ús de la natura com a tercer educador dels infants ha trigat a trobar el seu lloc en les pràctiques actuals a França, també caldrà temps perquè els educadors del SGCPJ prenguin consciència sobre els beneficis que la naturalesa meravellosa que els envolta pot aportar al seu treball amb els infants.

Això no obstant, en el meu darrer viatge a Haití, al centre Les Lapins, vaig poder observar que era possible integrar noves pedagogies i idees: Frantces, directora del centre i una de les educadores que van venir a Estrasburg el 2015, havia aprofitat la seva experiència a França i havia començat a aplicar noves pràctiques en la rutina diària amb el seu equip, concretament en temes de nutrició, animant les famílies a implicar-se, i en l’ús de la natura a la classe. Al centre Les Lapins, els infants ara cuinen cada setmana i preparen plats amb ingredients locals naturals per a ells i per a les seves famílies. D’altra banda, els educadors han començat a utilitzar grans naturals i altres llavors locals perquè els infants aboquin, decantin, mesurin i juguin. L’equip utilitza palla, petxines o altres objectes de l’entorn en les creacions artístiques amb els infants, duent així elements de l’entorn a la classe. Ara es fan més sortides a la platja, on els infants juguen lliurement i aprenen a escriure a la sorra.

De fet, hi ha diversos projectes en construcció, entre els quals: fer prendre consciència a les parts implicades (infants, famílies, educadors) per lluitar contra els mals hàbits alimentaris, principalment a través tallers de cuina, però també amb la creació d’horts pedagògics. Encara més, alguns centres han començat a familiaritzar els infants i les famílies amb la feina de l’hort i a utilitzar les seves pròpies hortalisses i fruites en la seva dieta diària.

Aquesta experiència demostra com la col·laboració i l’obertura al món pot ser enriquidora i formadora per a tots: intercanviem idees, experiències, ens nodrim de les pràctiques dels altres i construïm nous models educatius per preparar els infants tan bé com podem per al demà.

 

Notes:

[i] GESCOD : Grand Est Solidarités et Coopérations pour le Développement (Grand Est Solidaritats i Cooperacions per al Desenvolupament), que acompanya projectes i col·laboracions en una cooperació descentralitzada dirigida per les autoritats públiques de la regió oriental de França, Grand Est.

[ii]   SGCPJ : Service de Gestion des Centres Pré-Scolaires de Jacmel (Servei de Gestió de Centres Infantils de Jacmel) 

 

Aurélie Ira, mestra d’educació infantil, ha treballat a Estrasburg els darrers vint anys. Ha dirigit l’escola d’educació infantil multilingüe Les Tout Petits d’Alsace d’Estrasburg durant vuit anys.

La seva experiència professional i associativa, així com la seva vida personal, l’han dut a interessar-se per la primera infància del món i pel desenvolupament educatiu, cultural i ecològic dels infants.

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!