Mirades. Alguna cosa està passant a Secundària

Sens dubte alguna cosa està passant a Secundària, els instituts piulen les reunions dels seus docents pensant, planificant, programant futurs treballs globalitzats; les xarxes mostren imatges del seu alumnat investigant, col·laborant, experimentant, proposant; la participació per part del professorat en jornades al voltant del treball per projectes cada cop és més nombrosa; la formació al voltant d’aquesta metodologia va en augment, en les coordinacions Primària-Secundària es proposa com a tema a tractar al llarg del curs… és una realitat que cada cop són més els docents i també els centres que volen fer canvis en les seves aules i s’interessen pel treball per projectes.

En aquest context vam poder assistir el matí del passat dissabte 14 de desembre a la Jornada Anatomia d’un projecte. El treball globalitzat a l’educació secundària organitzada per l’Associació Rosa Sensat i conduïda per Boris Mir. Només entrar a la sala vam poder comprovar que allà s’hi anava a participar-hi; és un encert que hi hagi jornades que proposin el model d’aprendre fent, i si parlem de posar l’alumne com a centre del seu aprenentatge, els docents també ho hauríem d’experimentar quan anem a aprendre. En Boris Mir piulava dies abans de la jornada: «Si voleu una conferència i sis bones pràctiques, NO vingueu a la jornada…, us trobareu un seminari reflexiu que us farà bullir el cap…».En la sessió es va posar en pràctica repetidament la pràctica reflexiva, el treball cooperatiu, l’escolta activa, la coavaluació… i tot només en quatre hores i mitja, i dic la durada perquè penso que un dels elements a ressaltar de la jornada és que les seves diferents parts estaven molt clares i pautades i es va seguir una temporització acurada que va permetre fer molta feina en relativament poc temps.

Però entrem a explicar en què va consistir la Jornada. Primer de tot, hi havia moltes cares conegudes —crec que gairebé tots en començar a plantejar-nos el treball per projectes hem mirat de contactar amb altres centres, altres docents, que ja ho portaven a terme, i els hem seguit a les xarxes socials, hem assistit a conferències, sessions o jornades on compartir experiències—, cosa que em va portar a la reflexió que ens tornàvem a trobar els convençuts i que calia pensar com atreure els escèptics.

Repartides per tota la sala, taules de treball al voltant de les quals ens vàrem asseure. Primer de tot calia fixar els objectius; des de l’organització ho tenien clar i ens ho explicaven diàfanament en el cartell d’anunci del programa, però de ben segur que cadascun de nosaltres portàvem els propis, que vam haver d’explicitar, així com també va tocar ferho amb la nostra pràctica pel que fa al treball per projectes; cadascú va haver de fer la seva avaluació inicial i compartir els seus objectius propis.

Un cop establert el punt de partida i l’objectiu, es van repartir diferents projectes globalitzats, es van poder analitzar projectes de sis instituts i a partir d’aquesta anàlisi, fer una reflexió crítica sobre tres eixos clau del treball globalitzat: tasques i rols d’aprenents i docents, avaluació formativa i sumativa, aprenentatges competencials i continguts curriculars.

En aquesta segona part cadascun de nosaltres es va convertir en expert d’un dels eixos, per després reagrupar-nos per experts a fer una reflexió crítica i molt enriquidora de cada un, per després retornar-ho al nostre grup base.

Ja teníem la sensació d’un dissabte profitós, quan se’ns va convidar a reagrupar-nos segons el projecte que havíem analitzat, de manera que es van formar sis grups on Emma Carreras, de l’Institut Joan Oró, Sergi del Moral, de l’Institut Escola Les Vinyes, Susanna Soler, de l’Institut Montgròs, Ana Rondón, de l’Institut Tordària, Xavi Ros, de l’Institut Matadepera, i Marta Rotllan, de l’Institut Marta Estrada, es van encarregar d’explicar-nos-ho tot més àmpliament, de fer valoracions, respondre els nostres dubtes i demanar les nostres aportacions respecte al projecte globalitzat del seu centre i que nosaltres havíem analitzat prèviament.

Finalment, hi va haver un tancament de la sessió, primer de forma individual i després en gran grup, per posar en comú el que havia passat al llarg del matí i fer-ne valoracions. En Boris deia: «El relat estava preparat, però hi havia novel·la, hi ha hagut emoció». Al llarg del matí ja s’havien anat registrant impressions a Twitter, d’on he extret la piulada de Noemí Reyes: «Així ha estat: una jornada intensa plena de converses d’aquelles d’arraconar el mòbil per no perdre’t res del que passa al teu voltant. Gràcies a tot(es) i especialment als docents que han compartit els seus projectes a cor obert! Se’ns ha fet molt curtet!». Crec que aquestes sensacions són compartides per la majoria dels assistents i resumeixen molt bé la Jornada.

ROSA VILALATA
Tècnica docent al Centre de Recursos Pedagògics

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!