Més de 60 anys d’edat separen a la Raquel Carrón, la persona més jove que s’ha presentat a la formació de l’Escola d’Estiu, de l’Assumpció Lisson, la més veterana. 60 anys durant els quals han succeït fets tan destacables com l’arribada del primer televisor a Catalunya, la invenció d’internet o el fi de la dictadura franquista.
Amb una diferència d’edat tan gran, des de Rosa Sensat ens vam preguntar quines sensacions tindrien ambdues participants de les formacions i com veuen el futur de l’educació.
La Lisson, que va començar a exercir com a educadora des d’abans del 1960, ha participat en la formació de ‘Quan els llibres no serveixen per a res’, mentre que la Carrón, que tot just ha començat amb les pràctiques, ha decidit apuntar-se a dues formacions: ‘Pràctiques i reflexions d’educació feminista’ i ‘Ecosistemes d’aprenentatge radicalment transformadors’.
Ambues assistents concorden en el fet que ha sigut una experiència molt enriquidora, d’una manera o altra. La Raquel Carrón troba en les formacions un espai en el qual “aprendre a treballar amb persones”, a dialogar i relacionar-se amb la resta de companys de professió. La Lisson explica que ha quedat “fascinada” amb el treball realitzat, tant per part dels formadors com per la preparació que portaven de casa alguns dels alumnes.
No hi ha hagut acord en la mirada cap al futur de les dues assistents a les formacions. Mentre que l’Assumpció Lisson veu que “els nens no canvien” al llarg del temps i demana als pares que deixin a una banda els mòbils per escoltar als seus fills, la Carrón creu que “l’escola s’ha d’adaptar a la societat, que canvia molt de pressa” i que per tant, els educadors s’haurien d’adaptar més ràpidament encara.
Però, finalment, totes dues conclouen en què és necessari que les escoles prenguin nota dels canvis que portin els avenços pedagògics i tecnològics. La Carrón explica una experiència de pràctiques en la qual es va veure batallant amb una professora prop de jubilar-se per tal de prescindir dels llibres de text, una eina amb la qual ella no està gens d’acord en utilitzar. La Lisson creu que l’educació només té un camí i és el d’estar sempre millorant: “Les escoles haurien d’estar més atentes als canvis que es donen a la societat”.
