Mònica Ubalde: “Hem d’entendre la planificació urbana i de transport com a una intervenció de Salut Pública”

Conversem amb Mònica Ubalde, biòloga i epidemiòloga en salut pública que actualment desenvolupa la seva recerca a la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’ISGlobal. Ubalde avalua els impactes sobre la salut i el benestar de les persones que tenen les intervencions de planificació urbana en espais públics i oberts. També, coordina estudis sobre l’espai públic amb un enfocament específic en els entorns escolars.

  • Quin és el perquè de Mònica Ubalde en el seu fer de biòloga i epidemiòloga en salut pública?

El meu interès neix de la necessitat de conèixer quins són els determinants o factors que afecten la nostra salut. Conèixer-los, veure com es distribueixen, de quina manera afecten les poblacions i com es pot incidir per eliminar-los, canviar-los. Millorar, així, la salut de les poblacions. 

Com epidemiòloga, vull contribuir a generar coneixement científic sòlid, no només per l’àmbit científic, sinó perquè tingui realment un impacte en les polítiques públiques i en la millora efectiva la salut. 

 

Actualment focalitzes les teves investigacions en la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, dins el Programa de contaminació atmosfèrica i medi ambient urbà d’ISGlobal. 
  • Quins són els objectius del vostre programa de recerca?

Mitjançant l’evidència científica, la recerca, les eines i indicadors, el programa té la intenció de fomentar el desenvolupament d’entorns urbans més sostenibles, segurs i saludables. 

L’objectiu és, d’una banda, fer recerca i impactar en les polítiques públiques de manera que introdueixin la salut de manera transversal. D’altra, generar consciència a la ciutadania per despertar i moure motors de canvi des de la societat que esdevinguin un impacte transformador i d’acció.

 

  • Ens podries descriure quan estem davant una mala planificació de ciutat i transport i per què?

Quan una ciutat no està dissenyada per les persones i no prioritza la salut per davant de l’ocupació de l’espai públic pel transport privat o l’edificació, és una ciutat amb mala planificació urbana i de salut.

Per posar un exemple proper, a Barcelona tenim gairebé el 70% de l’espai públic destinat a l’ús dels cotxes i el transport rodat, tenim la densitat de trànsit més alta d’Europa (6.000 vehicles/Km²). És important entendre que l’entorn en el qual vivim condiciona un quart de la nostra salut (estimació de l’OMS) en termes de mortalitat i càrrega de malaltia. 

La bona notícia és que aquests són factors ambientals i, per tant, són alterables, els podem modificar. Actuant sobre aquests podem de manera afectiva actuar sobre una millora de la salut. 

El còdig postal és més important per a la nostra salut que el còdig genètic. Els impulsors de la salut a les nostres ciutats NO vénen del sistema sanitari. Per tant, hem d’entendre la planificació urbana i de transport com a una intervenció de Salut Pública.

En un estudi vam estimar gairebé un 20% de les morts per causes naturals es podrien evitar cada any si es complissin les recomanacions internacionals (OMS) sobre l’activitat física, l’exposició a contaminació atmosfèrica, soroll, calor i accés a espais verds. Les estimacions van mostrar que la major part de les morts prematures que es poden prevenir s’atribuïa a augments d’1) l’activitat física, seguit de les disminucions d’exposició a la 2) contaminació atmosfèrica, 3) soroll del trànsit i 4) calor (efecte illa de calor urbana).

 

  • Creus que hi ha coneixement i consciència al voltant i que, per tant, la tendència de la capital catalana és seguir un model més sostenible i saludable?

Crec que comença a haver-hi consciència pel fet que cada vegada és més evident, és a dir, no cal saber números, els que vivim en la ciutat, ja tenim la percepció. 

Barcelona ara s’està movent cap al model de ciutat sostenible de 15 minuts, París és pionera i aquí s’està començant a implantar. Consisteix en el fet que tot allò que són els serveis bàsics que necessitem en el nostre dia a dia (educació, cultura, alimentació, salut) ha d’estar a una distància “caminable” o en bicicleta de 15 minuts des del nostre lloc de residència. Aconseguir això no és fàcil perquè entenc que gestionar l’espai públic en una ciutat com Barcelona no ho és. Tanmateix, el paradigma s’ha de canviar, moltes ciutats d’Europa ho estan fent. És possible, només s’ha de mantenir la voluntat!

Per tant, la ciutat fa accions al voltant de l’entorn urbà i s’estan fent passos, però falta que això arribi de manera afectiva a la ciutadania, que aquesta s’empoderi per poder reconèixer els factors i demanar que les institucions s’hi posin. 

Hi ha moviment, hi ha voluntat i hi ha acció, però cal que es mantingui i sigui independent dels canvis polítics. És a dir, que sigui un compromís a escala general, no a escala del partit que en aquell moment lideri la ciutat.

 

  • Com afecta aquest predomini de la mobilitat motoritzada a la seguretat i autonomia infantil? 

Un model urbà que prioritza la mobilitat del vehicle privat fa que els nens i nenes, sobretot en les últimes dècades, hagin perdut l’autonomia per anar a l’escola, sigui caminant o utilitzant algun altre transport actiu. El que fan és anar en cotxe amb els pares i mares perquè aquests tenen inseguretat i no poden deixar als seus fills i filles anar sols. Així, deixen de gaudir de l’ús de l’espai públic, fet que impacta amb el seu desenvolupament i la seva salut, a nivell físic i psicològic. La part d’autonomia i de creixement com a persona queda minvat. 

A banda de suposar menys nens i nenes caminant, el desplaçament a l’escola en transport privat genera més trànsit, més embussos a l’entrada dels centres escolars, un entorn escolar menys segur, amb més soroll i pitjor qualitat de l’aire. És un peix que es mossega la cua.

Aquestes condicions de trànsit, soroll i augment de calor, pitjor qualitat de l’aire i ambiental en general, fa que nens i nenes estiguin respirant aire contaminat. Sabem gràcies a un estudi que vam fer a unes quaranta escoles de Barcelona que és en el camí a l’escola on nens i nenes estan exposats a la meitat dels contaminants que s’exposen al llarg del dia. Aquesta petita part del dia, gairebé un 6%, és on el 50% de contaminants són absorbits! Això s’ha de visibilitzar per poder fer canvis! 

Els efectes generats sobre l’entorn més habitual en la vida de nens i nenes, l’entorn escolar, condicionen la seva salut, el seu desenvolupament físic, el del seu cervell i la maduració d’habilitats psicològiques i d’aprenentatge bàsic.

 

Això ha provocat la unió de diferents Associacions de Famílies d’Alumnes i entitats veïnals barcelonines a la qual s’han sumat centres d’altres ciutats. 
  • Segons la teva experiència, consideres que la implicació ve més de la preocupació de les famílies i no tant per part dels centres educatius i govern? 

Ara mateix és una barreja de tot plegat. Hi ha una activació al voltant de molts temes relacionats amb l’entorn urbà i especialment amb l’escolar, per diversos motius. Primer perquè les escoles estan distribuïdes per tota la ciutat. Després són el lloc on nens, nenes i alta població vulnerable, com són les persones grans (quants avis i quantes àvies van a portar o sobretot a recollir els nens i nenes a les escoles!). També per la manera en com es fa la mobilitat escolar: es genera molt de trànsit en llocs concrets de la ciutat, en especial a l’Eixample. 

Dic una mica barreja de tot perquè ara mateix, les famílies fa molt temps que es mobilitzen i existeixen moltes iniciatives com l’’Eixample Respira‘, en que estan posant de manifest des de fa temps quina és la problemàtica concreta del barri, i a partir d’aquí va desembocar en aquesta revolta escolar a tota la ciutat.

Però també hi ha un moviment des de les institucions com L’Ajuntament de Barcelona. Probablement també per la pressió per part de la ciutadania, de fet els grans canvis han de vindre des de baix, hem de tenir el poder i la informació per demanar què és el que volem per estar més segurs i més saludables, en aquest cas. Les institucions s’estan movent, i si ajuntem aquesta pressió ciutadana amb què hi ha la voluntat i el coneixement de que la ciutat ha de canviar, això ha acabat confluïnt. 

D’altra banda, les escoles i els centres educatius com a tal també s’hi han apuntat. Potser una mica tard, fent difícil que s’incorporin algunes dinàmiques al model educatiu que està ben establert, encara que va evolucionant tot i que una mica més lent del que ens agradaria. Tanmateix, sí que hi ha centres escolars molt implicats i motivats amb aquesta iniciativa i cada vegada més. Cal reforçar aquest punt perquè a banda de casa nostra, l’escola és on els nens i nenes passen més hores i  on reben la seva formació educativa. És un cúmul de tot que ara mateix està passant i hem d’aprofitar, no deixar que pari.

 

Les AMPA també estan presents en la iniciativa ‘Entorns escolars segurs i saludables, la qual va sortir del seminari de Mobilitat Infància. La iniciativa ha impulsat un seguit d’accions per conscienciar de la necessitat de millorar la qualitat dels entorns escolars i que es prenguin mesures.
  • Quines mesures s’haurien de prendre per disminuir els nivells de contaminació a les escoles on hi ha més trànsit? 


El primer és entendre l’entorn escolar no només com el centre escolar, l’edifici en sí, sinó com és la relació que l’edifici té amb el seu barri i municipi.

En aquest sentit, hem de pensar que l’entorn escolar té tres components: les condicions urbanístiques que s’han de millorar i que tenen a veure, per exemple, amb l’espai públic (quina amplada tenen les voreres, com és la vegetació); les condicions de seguretat (densitat i velocitat de trànsit, carrers que formen part del camí escolar, el flux de vianants, activitats pròximes o xarxes de connexions veïnals); i les condicions d’accessibilitat (existència de transport públic, xarxa de carrils bici…). 

La ciutat de Barcelona  va començar a implementar l’estiu passat el programa ‘Protegim les escoles‘ que incideix en aquestes dimensions amb accions per pacificar, tranquil·litzar i millorar els entorns escolars. Accions com tallar el trànsit total, ampliar l’espai de les voreres i introduir elements urbans i naturals que convidin a l’estada. Fins al 2023 l’objectiu és millorar l’ambient i fer-ho més agradable en un total de 200 entorns escolar. A Barcelona tenim al voltant de 500 escoles, per tant, per ara no arriba al 50%, però sembla que recolzat pels districtes hi ha escoles que es volen afegir, que l’Ajuntament les tingui en compte, i segurament s’arribarà a més de 200 entorns escolars més segurs i saludables. 

 

  • Si es prenguessin aquestes mesures i desapareix l’exposició, els efectes negatius de la contaminació en la salut són fàcilment reversibles? 

Sí i no. Són reversibles i, sobretot, són evitables. Depèn del problema de salut en el qual ens estem fixant. És important el temps i la quantitat. És a dir, hem d’esperar una mica per alguns problemes de salut, si volem veure quin és el seu efecte.

La manera de fer desaparèixer l’exposició i per tant el risc per a la salut és fent desaparèixer o reduint al màxim la font d’exposició. Quan abans es faci abans es comenci reduir el temps d’exposició i la quantitat d’exposició millor.

Observaríem, per exemple, una reducció més immediata dels casos d’asma i problemes de salut més aguts. També, els cops de calor, millores en la percepció de l’entorn, la reducció de l’estrès i el benestar general. Esperaríem observar a canvis a curt o mitjà termini en la reducció de l’accidentalitat. Això és supergreu, de fet, és un dels temes que va impulsar aquesta iniciativa de ‘Protegim les escoles’. Desgraciadament la mort d’un nen a la sortida de l’escola, al barri del Poblenou, va ser un fet irreversible que d’alguna manera va activar aquest programa.  A llarg termini, podem veure disminució en malalties cròniques, però és necessari que les intervencions es sostinguin en el temps per poder observar si es desenvolupen, com seria l’obesitat infantil, el desenvolupament de la diabetis i problemes de salut mental. Fins i tot deteriorament cognitiu de les persones grans i desenvolupament cognitiu de nens i nenes.

També n’hi hauria una reducció de la mortalitat prematura que estem tenint a la ciutat i que es pot evitar!

 

La pandèmia va comportar una disminució important tant de la contaminació atmosfèrica com de l’acústica. 
  • Pot suposar una oportunitat per remodelar les ciutats i fer que siguin espais més sostenibles? 

Això ha estat evident per tothom perquè podíem sentir els ocells sense cap soroll molest que puges més dels decibels recomanats per l’OMS. Facilitar i gestionar la mobilitat de les ciutats ja és un repte molt difícil i encara ho ha estat més i s’ha agreujat amb la Covid. El tema, per exemple, de l’ús de l’espai públic a l’hora de desplaçar-se i haver de mantenir les distàncies físiques ha posat d’evidència la manca d’espai obert. Si tenim gairebé un 70% de l’espai públic dedicat al trànsit motoritzat, caminar per certes voreres de Barcelona mantenint la distància no era possible. Això ha provocat intervencions en urbanisme que s’han criticat, però que sembla que han vingut per quedar-se, com prendre part d’un carril de cotxes perquè hi havia necessitat d’ampliar l’espai de caminar.

Durant el confinament el NO2, un dels principals gasos que provenen del trànsit, es va reduir el 60% a Barcelona, convertint-se en la ciutat d’Europa on es va reduir més, segons l’Agència Europea de Medi AmbientÉs una oportunitat molt evident i de fet moltes de les iniciatives que, no només a Barcelona, sinó a moltes ciutats s’estan duent a terme estan aprofitant el que la pandèmia ens ha deixat veure com a part positiva.

 

Tornant  als reptes actuals de la infantesa urbana i ambiental. De tots és sabut que els joves són agents clau perquè són el futur, en canvi, l’educació ambiental va desaparèixer del currículum escolar. 
  • Quina és la reflexió que en fas al voltant de la decisió de prescindir de nocions ambientals a les etapes educatives? 

Crec que és un error molt bàsic. Els nens i nenes i els i les joves són el motor de futur de la nostra societat i del nostre planeta. Fa anys, dècades, generacions… que estem explotant els recursos i adaptant el planeta a les nostres necessitats. Estem a les portes d’arribar al punt de no retorn i s’ha de fer un canvi de paradigma.

Les generacions que ja hi som encara tenim coses per fer i hem de canviar la mentalitat, però hi ha molta feina a fer en les generacions que venen. Seran elles les que deixaran als seus fills i filles i als seus néts i netes en un planeta on, si no fem un canvi, no podran viure. Per això, el canvi de mentalitat ha de venir des d’edats molt primerenques.

No podem privar a nens i nenes d’un coneixement que és bàsic per la subsistència del planeta i de l’espècie humana per poder viure amb salut i benestar. L’educació ambiental i de salut hauria de ser tan troncal com les matemàtiques i les llengües.

Nosaltres som ambient, salut, biologia… desconnectar això d’altres continguts i formació que estan tenint, és un error i una omissió que no cal.

 

Una jove referent pel seu missatge mediambiental és Greta Thunberg. Ella va explicar en una entrevista que es va sentir motivada per començar la seva lluita contra el canvi climàtic als 8 anys a partir de l’explicació d’una mestra sobre què és, com és causat, però sobretot, quin és l’impacte. 
  • Què creus que significaria incorporar un pla d’estudis sobre el canvi climàtic a les aules? 

Aquest exemple va molt amb relació al que parlàvem abans: Si un no coneix, no sap i si no sap, sembla que allò no existeix. A la Greta algú li va parlar de canvi climàtic, ara és una evidència que, hi ha qui la nega encara, però que tothom ha sentit a parlar d’això que ens està passant. Lligant amb la pregunta anterior, recentment he participat en una iniciativa de l’Ajuntament que es diu ‘Joves per l’emergència climàtica‘, on cinc persones investigadores hem guiat un treball de recerca d’entre quatre i cinc escoles de diferents nivells educatius sobre diferents temes en torn el canvi climàtic.

En el meu cas he guiat a quatre escoles en temes de clima i salut, com afecta el canvi climàtic a la salut. Els hem apropat el mètode científic com a mètode de com fer-se una pregunta, dissenyar una metodologia per respondre, com trobar uns resultats i d’allà llegir-los i treure unes conclusions…Va ser una experiència fantàstica, totes les persones científiques vam coincidir en el fet que es van presentar uns treballs molt ben fets i molt interessants. Van donar unes conclusions que ens van sorprendre i que vam aplaudir, realment sortien d’estudis concrets dins del seu centre!  Fins i tot, al final, entre totes les escoles van generar un manifest recollint totes les accions i iniciatives que demanaven a les institucions, comunitat científica i ciutadania per mitigar, pal·liar i evitar els efectes del canvi climàtic i impacte en la salut.

Una de les reflexions que vam tenir les persones implicades en l’acompanyament del jovent va ser que és essencial incorporar l’educació ambiental i l’impacte en la salut al currículum educatiu des de tots els nivells, des de ben a l’inici. Les escoles ofereixen una oportunitat de fer arribar aquest coneixement i generar consciència des d’una edat primerenca i de manera equitativa, a tots els nivells socials.

Iniciatives com ‘Joves per l’emergència climàtica’ s’haurien de generalitzar, haurien de ser més que accions puntuals i anecdòtiques en què algunes escoles es pugui acollir. Hauria de ser una cosa integrada perquè té un impacte realment en l’acció, la decisió i en com moure les polítiques públiques del futur des de la ciutadania. La ciutadania del futur són els nostres nens i nenes i han de tenir el coneixement!

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!