PRESIDENT! TREGUI LA P!!!

Hem començat un nou curs amb un anunci important per part del president de la Generalitat: https://www.ara.cat/politica/aragones-promet-gratuitat-l-ultim-curs-d-escola-bressol-p artir-2022_1_4131704.html.

La notícia, d’entrada, ens sembla interessant, com a mínim per revertir la situació del 2013, any en què la Generalitat va decidir deixar de participar en el finançament de les places d’escola bressol de 0 a 3 anys, deixant en mans de les diputacions qualsevol ajut econòmic que es pogués donar per aquest concepte.

A la notícia, però, hi ha dues coses que ens demanen continuar estant alerta.

D’una banda, ens demanem quin és el motiu pel qual s’ha optat per un finançament íntegre dels grups de 2 anys, deixant de banda les altres dues edats de l’escola bressol. Abans de la decisió de la consellera Rigau, la Generalitat participava en el finançament de tots els grups d’escola en un sistema de terços (Generalitat, ajuntaments i famílies) que a poc a poc es va anar modificant a mesura que s’anava aprimant el finançament de la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona va arribar a xifrar en 10 milions d’euros per curs l’import que ara recauria en els ajuntaments, i fins i tot va arribar a requerir-los.

Quin motiu hi ha darrere la decisió de fer gratuïta únicament l’escolarització dels infants de 2 anys, deixant de banda els dos primers anys d’escola bressol?

El que nosaltres ens temem és que aquesta decisió pugui ser l’avantsala d’una incorporació dels grups de 2 anys al sistema d’escoles públiques, amb el greuge que això representaria per la disgregació de la identitat del primer cicle d’educació infantil. Hi ha, a més, qui es tem que un dia aquests grups puguin situar-se físicament a l’interior de les escoles, en espais segurament poc preparats per atendre el moment maduratiu d’aquests infants, les seves necessitats més autèntiques i els seus drets més fonamentals, com ara el descans o l’activitat quotidiana, amb uns ritmes propis d’aquesta edat.

És evident que, a Rosa Sensat i als diferents projectes i grups on treballem per la primera infància, estarem amatents a aquesta situació i ens oposarem amb contundència a aquesta possibilitat. La nostra etapa ja es troba prou disgregada en les dues etapes, 0/3 i 3/6, i la possibilitat que els grups de dos anys un dia puguin sortir de l’escola bressol ens alerta.

Segurament això és degut al fet que el criteri de les ràtios adults-grups d’edats d’escola bressol, tan sorprenentment desequilibrats a Europa, s’hagi acabat normalitzant amb uns criteris més propis del segon cicle d’educació infantil. Una vergonya.

Però encara hi ha un segon aspecte que ens alerta de la notícia: els noms. El president parla dels infants de 2 anys i s’hi refereix com a «grups de P2».

És un tema que ve de lluny i que portem enquistat.

Que les famílies i altres persones no vinculades al món educatiu de la petita infància facin servir de forma errònia aquests termes és totalment comprensible, però l’expressió que fa servir el president implica falta de rigor professional i de coneixement del sistema educatiu català.

La ubicació dels grups d’infants al primer cicle d’educació infantil està regulada, com la resta d’etapes educatives, per diversos decrets del Departament d’Educació.

Així, el DECRET 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de l’educació infantil, a l’article 6, «Denominacions genèriques i publicitat», diu: 

«6.1 Els centres que únicament imparteixen el primer cicle de l’educació infantil tenen la denominació genèrica de llar d’infants o d’escola bressol, a elecció del seu titular.» 

Així, d’on surt aquesta P? Potser creiem que una P ens dona més prestigi? O potser és una P de «pàrquing»? Una P de «preescolar»? De «preparació per a l’escola»? El concepte P neix de la nomenclatura que defineix i ubica el segon cicle d’educació infantil: Parvulari (P3, P4, P5). I ja està… no hi ha més P.

La P porta molts conceptes encriptats, com ara la pressió per semblar més escola, un lloc on s’ensenya, on els nens i les nenes aprenen molt, com si a l’escola bressol no aprenguessin tantes coses.

Potser és la P de «por», de «poc coneixement» o de «poc rigor».

Les persones que treballem amb petita infància sabem bé que els noms són importants, i que no és el mateix dir «escola bressol» que «guarderia», ni «grup de nadons» que «P zero».

Potser aquesta seria una bona oportunitat per imaginar una identificació dels grups d’infants que ens donés cohesió com a etapa!

Mentre no trobem la fórmula ideal, si us plau, president, si us plau, mitjans de comunicació, parlem dels grups d’escola bressol sense cap P al davant!

President! Tregui la P!!!

 

David Altimir i Eva Sargatal, 

direcció de la revista Infància 

Octubre de 2021



Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!