Menys, local i sostenible: si podem reduir el nostre consum a això, no només podem estalviar CO₂, sinó també recursos importants. L’editora Emilia Miguez descobreix a través de Jana Papenbroock, una de les mares fundadores, com s’aconsegueix amb l’ajuda dels principis Residu Zero en un centre infantil de Berlín.
En una casa que fa cantonada, unes jardineres florides criden l’atenció. Amb menta i julivert, flors acolorides i un banc de fusta, un petit oasi entre edificis convida a quedar-s’hi. És el pati del davant de l’escola infantil Pankonauten al Humboldthain del districte de Wedding de Berlín, que té tres anys d’existència. Ofereix un programa educatiu per a divuit infants entre un i sis anys en l’esperit de la sostenibilitat, o més exactament, del residu zero. Però, què significa residu zero en el context d’una escola infantil? Els infants no porten bolquers? Què mengen? Quines joguines tenen? Han de prescindir de tot? Em vaig reunir amb la Jana Papenbroock amb totes aquestes preguntes. És la responsable de la tasca dels pares i mares en l’àmbit de la sostenibilitat en el centre. És directora de documentals i ha estat compromesa amb un procés de transformació ecosocial durant anys. Amb la iniciativa “LebensMittelPunkte”, sobre la qual actualment està rodant un documental, promou el canvi alimentari. LebensMittelPunkte porta aliments ecològics locals directament dels productors de Brandenburg als berlinesos a baix preu, sense passar per cap intermediari. S’està instal·lant el primer LebensMittelPunkte de Berlín just al costat de l’escola infantil, al Baumhaus de Weddinger, un espai de projectes per al canvi socioecològic. Allà, la Jana Papenbroock i alguns pares i mares del centre reben els aliments sense empaquetar i fresc del camp. Mentre m’ho explica, de seguida percebo la seva gran implicació.
Abans pizza, avui infants
La seva filla Pola assisteix a la Pankonauten des que es va fundar. És primera hora de la tarda i li fem adeu amb la mà quan surt del centre amb altres infants i mestres per acabar el dia plegats en un parc infantil proper. Tradicionalment, hi ha diversos Kinderladen (centres d’educació infantil privats) a Berlín, i encara avui continuen creant-se petites iniciatives d’aquesta mena, sovint en antigues zones comercials a la planta baixa d’edificis residencials. Moltes no tenen una zona exterior i utilitzen els parcs infantils propers. Amb molta implicació, els pares i mares de la Pankonauten han transformat una antiga pizzeria en un centre sostenible. Sota la direcció d’arquitectes de Berlín, van treure la runa i van pintar les parets, tot de manera voluntària. Fins i tot els infants es van implicar en la tasca de construcció, recorda la Jana Papenbroock.
Durant la construcció, es va tenir cura d’utilitzar materials sostenibles amb un bon equilibri ecològic (renovables, degradables). Així, les estances es van dissenyar en construcció massissa amb revestiment de fusta laminada i fusta massissa de silvicultura local i sostenible.
Bossa de tela acolorida
Com passa amb moltes iniciatives de pares i mares, el Kinderladen va néixer de la necessitat, perquè tres anys enrere la manca de places d’infantil a la capital era especialment acusada. “I si decideixes començar una nova escola infantil, aleshores, evidentment, ho vols fer bé”, diu la Jana Papenbroock. Tenint en compte l’actual crisi ecològica, les mares i els pares s’enfrontaven a la seva responsabilitat individual i a la pregunta de què poden fer per malbaratar menys recursos. Com que cap escola infantil de Berlín s’havia compromès encara amb els principis de Residu Zero, la Pankonauten va posar en marxa la idea sense cap model a seguir i des del principi van haver de fer front a molts reptes. Molts dels mètodes de construcció sostenible no es podien aplicar a causa dels requisits estrictes que imposa la ciutat per a la construcció de centres infantils. “No se’ns permetia utilitzar materials de segona mà per als acabats, ni tan sols rajoles usades. Al final, tot és nou, però d’una qualitat especialment alta perquè duri”. La Jana Papenbroock està orgullosa que tot hagi quedat tan bonic. A l’entrada, em meravella el penja-robes de fusta construït amb tant de gust. En pengen bosses de tela acolorides per dur la roba bruta a casa. També per als bolquers de tela que utilitzen moltes famílies de la Pankonauten. No tots els centres infantils accepten el que la Pankonauten considera un pilar important del seu concepte de residu zero. En el futur, el curs de les coses animarà cada vegada més pares i mares a utilitzar bolquers de tela. Als lavabos hi ha tovalloles penjades que es renten regularment, així resulta fàcil estalviar en tovalloles de paper. Alguns criteris d’higiene, però, fan impossible eliminar totalment els residus. El dispensador de sabó de plàstic, per exemple, ve donat. Malauradament, no està permès substituir-lo per una pastilla de sabó.
Menys és més
Totes les estances de l’escola infantil tenen un aspecte agradablement reduït. Les dues estances de gran grup tenen diversos usos alhora: són taller, zona de joc i menjador. El mobiliari interior va ser fet per a mida per fusters, entre els quals hi ha pares i mares. Un gran altell ofereix molta llibertat de moviment com a zona per enfilar-se. La majoria de joguines són de fusta, però el plàstic tampoc no hi és absent, perquè si no s’ha comprat nou, també és sostenible. Al cap i a la fi, es tracta de reciclar, no de prescindir de tot. El primer principi de Residu Zero, Rebutja, es pregunta pel que realment necessitem. Estem acostumats a tenir molt de tot, a substituir constantment coses velles per noves, i que les velles acabin a les escombraries, sovint encara en bon estat. És així com la Pankonauten va trobar les cadires i taules petites al carrer i les va salvar d’acabar a la deixalleria. Quan els infants volen joguines noves, no simplement les compren, sinó que pensen què poden donar o construir les famílies mateixes. I quan alguna cosa es trenca, s’arregla. Pensar en cicles és una base essencial de l’acció sostenible.
Per a tothom
Com que la sostenibilitat no s’acaba en l’ecologia, la Pankonauten vol combatre les desigualtats socials en la mesura de les seves possibilitats. Gràcies a les aportacions de tothom, l’any que ve es podrà oferir una plaça gratuïta per a alguna família amb pocs recursos. En general, hi ha una bona entesa i cooperació entre les famílies, diu Jana Papenbroock. Al racó dels llibres per a pares i mares, hi ha literatura especialitzada, també sobre el tema del racisme. Es comparteixen moltes coses: coneixements, llibres i habilitats. Aquí s’exemplifica l’organització i la cooperació en solidaritat, “perquè són les habilitats que més necessiten els nostres infants per al món de demà”. La Pankonauten no només viu dins les seves quatre parets el seu enfocament sostenible i social. Davant la casa, han muntat una zona enjardinada per passar-hi l’estona, per a ells, per al veïnat i per a qualsevol persona que passi per allà. En aquesta zona, podem seure en mobles de fusta entre parterres elevats que també atrauen insectes. L’Ajuntament va aprovar a transformació de l’antic aparcament i fins i tot hi va contribuir econòmicament. La feina principal, però, la van fer les famílies, que van transportar els materials i van construir la zona enjardinada ells mateixos, omplint-la d’una tona de grava i terra. Consideren que és important reduir el trànsit a la ciutat. Malgrat que la zona enjardinada va ser aprovada pel Senat per a un període indefinit, aquestes aprovacions sempre depenen del partit que governi. Per això, iniciatives com la de la Pankonauten sempre temen per la seva supervivència. Senten poc suport. La Jana Papenbroock sospira: “Hem de gestionar la feina i la família, i al damunt ens explotem nosaltres mateixos amb tota la feina del centre. Sovint resulta frustrant el poc finançament que es dona a idees sostenibles i socials, que són terriblement necessàries per combatre el canvi climàtic”. Això no obstant, ella i els seus companys no es rendeixen, perquè cada petit pas és un pas en la direcció correcta.
Bon veïnatge
Amb l’objectiu de produir menys residus en la vida quotidiana del centre, a més de les famílies, calen sobretot especialistes en educació que hi estiguin compromesos. És una empresa difícil, perquè hi ha manca de treballadors qualificats a tot Alemanya, cosa que dificulta que els nous centres infantils especialment trobin personal adequat. I també va ser el cas de la Pankonauten. Ara, però, després d’anys de molta rotació, l’equip s’ha estabilitzat i els intercanvis amb les famílies són més regulars. L’educadora Sabrina va treballar durant molts anys en un gran centre municipal i valora la flexibilitat i la participació en aquest petit Kinderladen. “Moltes coses són més fàcils d’implementar aquí, perquè les distàncies són curtes i no hi ha massa burocràcia”. Està entusiasmada amb tot el que es pot fer, des dels fanalets fets per ells mateixos amb brics de suc o el teatre japonès (kamishibai) construït amb les criatures. Els materials per fer aquestes coses són gairebé tots reciclats. Quan la Sabrina recull menta fresca i prepara te amb els infants, això també té un cert regust d’autosuficiència. Cosa que amb prou feines és possible a la gran ciutat.
El poder de permanència prové també del contacte amb persones que comparteixen idees similars. A la zona hi ha diversos projectes compromesos amb la sostenibilitat i el clima. La Pankonauten hi està ben enxarxada. Els dimecres, per exemple, els infants del centre visiten una escola d’horticultura on conreen un petit camp amb parterres d’hortalisses. Hi aprenen què és un terra fèrtil i què necessiten les hortalisses per créixer bé. També fan col·laboracions amb el projecte d’hort urbà Himmelbeet i el laboratori de reciclatge creatiu “Prova i error”, que ha donat una cuina de fang al centre i els ha ofert tallers sobre el sòl. Idealment, els agradaria proveir-se de fuita i verdura fresca del LebensMittelPunkt per preparar el dinar, però això encara està pendent, perquè de moment no tenen finançament per a un sistema de ventilació per a cuines, que és requisit per preparar àpats en una institució. Així, doncs, els aliments provenen d’un càtering ecològic local. Per garantir que no es llença menjar al final del dia, les famílies porten els seus tàpers i s’enduen les restes.
La Pola ens explica l’entusiasme dels infants per coses senzilles. Amb els ulls brillants ens parla sobre l’enorme carabassó que van tallar en trossos petits a la cuina del centre la setmana passada. El pastís de carabassó que van preparar devia estar boníssim, perquè a banda de la tija per al compost, no en va quedar res.
Els principis de Residu Zero
- Rebutja
Prescindeix de tot allò que és nociu per al medi ambient o innecessari; per exemple, plàstic i coses prescindibles. - Redueix
Fes amb menys i sigues creatiu; per exemple, crea les teves pròpies decoracions nadalenques amb rodanxes de taronja seca en lloc de comprar elements decoratius nous. - Reutilitza
Reutilitza tant com puguis; per exemple, compra roba de segona mà. - Recicla
Para atenció a la separació de deixalles i utilitza ampolles reutilitzables de vidre, per exemple. - Composta
Les restes orgàniques es poden utilitzar en un altre lloc; per exemple, el pòsit del cafè es pot utilitzar per fer fertilitzant per a les plantes en testos.Font: Pankonauten, Estratègia Residu Zero
Emilia Miguez és editora de Betrifft KINDER a Alemanya, està implicada en la xarxa “Infància a Europa avui” i, és clar, encara vol salvar el món.
