Com podem treballar la revisió de determinats discursos i contes amb els infants d’una manera crítica i col·laborativa? Com podem, a més, generar un espai que permeti la pràctica i millora de la lectoescriptura des d’un vessant participatiu i vivencial?
Més d’una cinquantena d’assistents han participat d’una redescripció del conte Santa Jordina, escrit per l’Inés Macpherson, que és una de les encarregades de la formació. Ella mateixa, la Lydia Peyret, la Carina Torrés i la Montse Pons han dirigit l’activitat dins del marc “Redescobrim el món del llegir i l’escriure” que estan tractant durant aquestes jornades.
La sessió ha començat a partir del poema “Per fer una poesia”, de Roberto Piumini i Miquel Desclot. A partir de la paraula ‘poesia’, aquesta peça es construeix en forma d’acròstic. Això comporta que, si se substitueix el mot, també s’han de fer variacions en la resta de versos. Amb aquest exercici, la classe s’ha posat en marxa i, aprofitant l’espai diàfan de l’aula, els participants han treballat en equips. La Carina entén que treballar amb grups nombrosos d’alumnes no és un problema sempre que l’espai estigui condicionat, ja que “això et permet agrupar-los quan és necessari i fomentar el treball en equip o dirigir-te a tots alhora per fer teoria quan s’escau”.
Acabada la redescripció del poema, la sessió ha avançat cap a la interpretació il·lustrada. A partir de fragments del conte Santa Jordina, els equips han posat sobre paper la seva interpretació del text amb l’ajuda de llapis, retoladors, pinzells i fins i tot elements que els permeten jugar més amb les textures. Seguint el fil de la seva sessió anterior, la idea és que el dibuix parli de si mateix i d’aquesta manera entri en la categoria de conte silenciós. Un repte majúscul tenint en compte que les il·lustracions de la versió publicada del conte són ni més ni menys que les de Pilarín Bayés.
Finalment, els dibuixos s’han endreçat intentant endevinar l’ordre la història original i no ha estat feina fàcil, ja que aquesta versió té importants variacions respecte a la llegenda de Sant Jordi més enllà del gènere del personatge principal. El drac, per exemple, no és un monstre, sinó que està encadenat i patint, i és la Santa Jordina qui l’allibera trencant la cadena que el manté retingut. Aquestes diferències han despistat les participants, que han col·locat els dibuixos en un ordre lleugerament diferent al del text, creant una nova història. En la pròxima sessió hi podran incorporar la paraula, això sí, en dibuixos aliens per acabar de formar un relat col·lectiu.
