En uns moments en què la formació lectora als centres educatius està en boca de tothom, hem demanat a algunes de les persones participants en el curs «Àlbum i Novel·la a l’Escola: Manual de Supervivència» que exposin amb quines dificultats i necessitats es troben en el seu dia a dia a l’hora de dur a terme la seva tasca com a mediadores de lectura. Bibliotecaris i bibliotecàries escolars, mestres, monitores de lleure… fan una crítica —i autocrítica— constructiva al voltant de diferents factors que afecten la feina de mediació —temps, formació, recursos… —des de contextos diferents, però on les reivindicacions, sovint, són compartides.
«La màxima dificultat que em trobo en la meva tasca com a mediadora literària és la manca de temps. A l’escola portem uns tempos de matèries, especialistes, celebracions, activitats, proves… que dificulten trobar un temps per dedicar a la mediació. El temps literari penso que té el seu propi ritme, és un ritme més pausat, relaxat, plaent, lliure, imprevisible… Adjectius que no encaixen del tot bé amb les característiques del temps escolar».
«El principal problema que em trobo a l’escola és la manca de temps per poder preparar bé la mediació. (…) Un altre problema és la poca estabilitat de la plantilla. Això fa que la comissió de biblioteca canviï contínuament de persones any rere any».
«…la manca d’implicació per bona part del claustre. (…) La manca d’hores de dedicació és flagrant: som mestres multitasking i no podem arribar a tot (catalogació, dinamització, préstec, formació…). Necessitaria un horari que em permetés una dedicació completa a la dinamització lectora. Aquí entraria en joc el Departament, que hauria d’enviar una persona que pogués ocupar l’espai que jo deixaria lliure».
«…el problema principal és que la biblioteca no té el paper que hauria de tenir dins del centre. (…) els professors i professores no fan ús de l’espai. No veuen la biblioteca com una aliada. Penso que per superar les dificultats caldria més cohesió i compromís».
«Caldria més predisposició per part de l’equip directiu, els docents i la comunitat educativa en conjunt per posar en marxa i fer funcionar un projecte de biblioteca i de foment lector sòlid. També més recursos econòmics i més hores lectives dedicades a la biblioteca (i que no siguin de treball personal dels docents!)».
«Caldria consensuar uns objectius comuns, planificar el paper que pot fer la nostra biblioteca a l’hora de millorar la comprensió lectora i l’hàbit lector, disposar de més recursos tant per actualitzar el fons com per mobiliari, accessoris, pràctiques…».
«Ens cal reflexionar, debatre i apostar per pràctiques comunes dins dels centres educatius que no depenguin de la passió o els coneixements que puguem tenir o no els docents envers els llibres i la literatura».
«…el que ara mateix ens costa més és trobar moments per compartir amb la resta de professorat com treballem i com volem treballar la lectura a cada curs, a cada classe, i que d’aquesta posada en comú en surtin també reflexions que ens ajudin a fer noves propostes i noves activitats per seguir millorant l’ensenyament de la lectura. I fer tot això de manera que l’entusiasme que tenim uns quants envers aquest tema també es vagi encomanant als altres».
«…la figura del bibliotecari escolar, massa vegades, és la d’una persona solitària. És cert que existeix una comissió de biblioteca, però crec que s’hauria de responsabilitzar i implicar la resta de l’equip docent».
«Cal inversió i renovació de les col·leccions escolars. (…) cal pensar com comuniquem la importància de la lectura a les famílies. (…) Se’ls diu que llegeixin a casa perquè els seus fills i filles guanyin vocabulari, millorin l’ortografia i la morfosintaxi… però no se’ls parla de la sorpresa, del vincle, de navegar per múltiples sentits, de la creativitat o del viatge a mons i persones increïbles que suposa llegir».
«…es parla sempre de la importància que els nens creixin en famílies lectores, però també és important que tinguin mestres lectors. Que aquest porti un llibre sota el braç també farà que en creuar-se amb un altre entre passadissos (o a la mateixa aula) pugui sorgir un breu intercanvi literari sobre allò que llegeixen i possibles recomanacions i intercanvi de llibres. (…) si tenim mestres lectors, tindrem mestres que entraran a la biblioteca, seran els nostres aliats i engrescaran als alumnes amb tot allò relacionat amb la lectura».
«…em falta dedicar més temps a conèixer literatura infantil. També em calen criteris per destriar bons llibres i més varietat en les propostes de lectura que faig amb els infants. (…) És important trobar un espai i temps per a poder fer-ho».
«Necessitaria fer un treball personal per apropar-me a una acció respectuosa de mediació entre el llibre i l’infant, i així deixar fluir i créixer el pensament dels infants».
«Jo comparteixo estona de lleure amb els infants en espai de migdia. (…) Quan he intentat proposar alguna activitat lectora en aquest espai, la resposta és que ja ho fan a l’aula. Sota el meu parer, aquí estem perdent infants potencials que gaudeixin la lectura. Lleure i escola podrien treballar plegades».
