Mestres i educadores que vivim el dia a dia a les escoles infantils, acompanyant els infants de 0 a 6 anys, amb l’emoció de qui aprèn a cada sospir. Moments viscuts amb infants, companyes i famílies en què mai deixem d’aprendre. Trobades amb companyes en què es dissenyen espais i moments quotidians imaginant possibilitats i oportunitats, vivències diàries en què els infants fan saltar les expectatives creades amb una immensa creativitat, superant amb escreix els límits de les nostres expectatives, creant-nos nous interrogants, noves experiències amb les quals revisar les decisions que prenem, entrant en una zona contínua de desequilibri cognitiu i d’aprenentatge que fa que cada dia i cada curs siguin diferents… Diàlegs amb famílies que ens aporten una mirada fresca, en què es confronten punts de vista i expectatives, es comparteixen vivències, idees, anhels i preocupacions, en la recerca de trobar en l’altre algú amb qui col·laborar en l’objectiu de possibilitar que els infants puguin viure la seva vida en contextos coherents, sense trencaments, en què se’ls ofereixi l’oportunitat de “ser” en tota la seva plenitud.
Una realitat viva i canviant en la qual instal·lar-se amb una humil sensació d’incertesa, fruit de la presa de consciència que no hi ha patrons universals, ni receptes que es puguin aplicar sense ajustar ni reflexionar, en què necessitem les altres persones per continuar construint un concepte d’infància, de professional i d’escola, cada vegada més complet, més ple de matisos.
Ens cal un gran pacte educatiu, social i polític que no depengui de colors, sigles i interessos, que s’adapti a les necessitats socials de present i futur, que sigui estable i que aposti per una escola pública, laica i democràtica.
Una quotidianitat amb una intensitat rica i molt exigent, no només des del punt de vista personal i emocional, sinó també des de la vessant més professional, tècnica i rigurosa de la nostra professió, en què hem de dissenyar, imaginar, concretar, observar, documentar, reflexionar i prendre decisions a partir d’un text legal prescriptiu establert. Un marc legal que malauradament sovint és canviant, fruit de la falta de sensibilitat política amb la necessitat d’estabilitat i compromís amb una concepció d’infància i d’aprenentatge clares i concretes que permeti a un infant viure el seu pas per les diferents etapes educatives sense canvis de currículums. Ens cal un gran pacte educatiu, social i polític que no depengui de colors, sigles i interessos, que s’adapti a les necessitats socials de present i futur, que sigui estable i que aposti per una escola pública, laica i democràtica.
La publicació del decret 21/23, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments d’Educació Infantil arriba en un moment en què les pràctiques a moltes escoles havien superat els límits de l’anterior decret en una demostració de la força que tenen els equips plens creativitat i voluntat, malgrat totes les dificultats amb què es troben. Un nou decret que ens cal prendre com a punt de referència i com a una oportunitat a partir del qual trobar-nos els equips per continuar construint una quotidianitat plena de reflexió i consciència, en què els infants se sentin reconeguts com a ciutadans de ple dret, portadors d’una cultura pròpia que cal sostenir, fomentar i donar a conèixer.
Per primera vegada rebem l’arribada d’un nou currículum d’educació infantil que acull sota un únic text normatiu tota aquesta etapa educativa, reconeixent que té una identitat pròpia. Una emoció que xoca frontalment amb una realitat en què no totes les famílies tenen l’opció de poder accedir a una plaça a les llars d’infants públiques, especialment les que es troben en una situació més vulnerable, així com sense establir la planificació necessària per permetre una coherència real entre les escoles que acullen infants de 0 a 3 anys i les de 3 a 6, dos cicles d’una única etapa educativa en edificis i contextos diferents, amb equips diversos…
I les educadores i les mestres comencen a sentir la inseguretat que els dona un nou marc normatiu… Dubtes i inseguretats que els fa pensar en què és el que han de canviar, en noves nomenclatures, nous dissenys… sense prou suport de l’administració pel que fa a recursos i a acompanyament a qui ha de transformar un document legal en una realitat tangible. Una incertesa i desequilibri que cada equip de mestres té la capacitat d’acompanyar i sostenir a partir de la interpretació d’un text del qual es desprenen uns valors i unes idees clau a partir de les quals continuar construint dia a dia una experiència quotidiana de vida i aprenentatge de màxima qualitat pels infants.
