Índex. Infància 235

Infància en xarxa. Com has fet servir les xarxes durant aquestes setmanes de confinament?

Revista Infància

Plana oberta. Dies de confinament. Reflexionem sobre la comunicació dins dels equips?

Vivim temps difícils, temps que seran més complicats encara si no ens centrem en les persones, a obrir la mirada a qui tenim al costat físicament o virtualment.

Anna Vilaró

Plana oberta. Reflexions confinades

Portem dos mesos confinats a casa. En el millor dels casos amb terrasses i jardins on poder escampar la boira. En el meu cas, diré que ens hem hagut de conformar amb un petit balcó on, amb prou feines, hi cabem tota la família drets l’un al costat de l’altre (som cinc, perquè us feu una idea…). Però som afortunats: tenim salut i ho vivim en família.

Núria Puigdollers

Educar de 0 a 6 anys. Creativitat, connexions i contextos

La creativitat a l’educació infantil no pot ser ni banalitzada ni tampoc sacralitzada. Reflexionem sobre què es posa en joc durant els processos creatius i esbossem com, des de l’escola, hauríem d’aprofundir-hi per fugir de convencionalismes i de superficialitats, per tal que la creativitat no sigui una paraula buida de contingut.

Maite Pujol

Escola 0-3. Un canvi (im)possible

La inquietud, qüestionar-nos el que fem, l’afany de saber, els dubtes i els interrogants constants, són alguns dels trets que ens caracteritzen, a les mestres de l’Escola Bressol de Cabrils. Són els que han fet possible que arribem a ser l’escola que ara som i que visquem l’educació tal i com la concebem actualment.

Equip de mestres d’educació infantil de l’Escola Bressol de Cabrils

Escola 0-3. La vida a l’aire lliure

Passar més temps a l’aire lliure a l’escola

bressol vol dir prendre decisions sobre la pràctica educativa relacionades amb fer més vida a l’exterior. Els espais, els materials, les relacions que s’hi produeixen possibiliten experiències que permeten desenvolupar i transmetre una visió i uns hàbits més ecològics i sostenibles.

Equip de l’Escola Bressol Valldaura

Bones pensades. Les maduixes estan vermelles? Anem a l’hort!

Les bones pensades sorgeixen de qüestionar-nos moments, espais i pràctiques que grinyolen, per voler-les millorar i treure’n tot el suc; en el nostre cas, per treure’n tot l’aprenentatge que hi pugui esdevenir. Últimament a l’escola ens passa molt això de fer-nos preguntes de tot el que hi passa…

Anna Lleonart

Escola 3-6. Però els ocells no tenen pega

Exposem els encerts, i també els punts febles, que ens hem trobat en el transcurs del muntatge de l’espai de natura: les idees inicials, la consulta d’articles, la plasmació dels objectius, la creació de fons material i el seu emmagatzematge, així com la reflexió sobre l’actuació de la mestra. Tots aquests aspectes prenen forma en l’espai de natura per crear un context que impulsi en els infants l’aprenentatge del mètode científic.

Anna Castellvell i Montse Olmeda

L’entrevista. Conversa amb Agnès Szanto. Des de l’enfocament piklerià

En ocasió de la seva participació a les Jornades d’educació infantil de l’estiu passat, dedicades a la memòria de la Irene Balaguer vam aprofitar per tenir aquesta conversa amb ella Agnès Szanto, col·laboradora de l’Institut Pikler-Lóczy, formadora i sempre disposada a obrir nous camins cap a una nova mirada respectuosa envers l’infant.

Carme Arias i Montse Fabrés

Els Drets de l’Infant. Commemorem la Convenció sobre els Drets de l’Infant

Aquesta Convenció va ser aprovada per les Nacions Unides el 1989. L’Estat espanyol la va adoptar el 26 de gener de 1990 i la va ratificar el 6 de desembre del mateix any. La versió que aquí se’n publica ha estat redactada per als infants, en forma simplificada i reduïda, per

Benevene, F. Ippolito i F. Tonucci per a la Fundació Basso (Itàlia), www.fondazionebasso.it. Es convida les administracions locals, les escoles i les associacions a utilitzar lliurement aquesta versió, per afavorir la màxima difusió i comprensió d’aquest document fonamental entre els infants i els joves.

Revista Infància

Conte. Tres contes amb guineu

La guineu és un personatge molt popular a la literatura infantil. La trobem en moltes faules i contes. Se la considera múrria, llesta, astuta i silenciosa. En aquests tres contes breus la veiem fent gala d’astúcia i traïdoria. En el primer salva la pell gràcies a la seva capacitat d’observació, en el segon intenta menjar-se el gall amb arguments i mentides, i en el tercer aconsegueix el que vol amb afalacs. La fama de les guineus també ha enriquit la llengua oral popular amb dites i refranys.

Montserrat Rebollo

Llibres a mans. Tornem a mirar aquest llibre?

He formulat així aquesta pregunta perquè crec que tant pot sortir de la boca d’un infant com d’un gran. Només cal, això sí, que un dels dos mostri algun interès pel llibre en qüestió.

Roser Ros

Blogs, llibres i més. Contra l’abús i el maltractament infantil

Els maltractaments i abusos exercits contra els infants són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits, que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets.

Revista Infància

Portada i crèdits

Una sortida al Delta del Llobregat amb amics i amigues. Natura, aire lliure, sol, llibertat, relacions entre adults, entre infants i entre adults i infants… Un mapa genera curiositat i converses, hipòtesis, preguntes, acords. Una experiència d’un matí en un marc no formal amb els mateixos aprenentatges que podria oferir l’escola. Des de l’espontaneïtat, l’escolta, donar temps i espai perquè l’infant es relacioni amb el seu entorn com li surt de dins, sense intervenció directa de l’adult. Només posant paraula o responent a allò que l’infant demana per seguir avançant en la seva experiència, i fins i tot retornant preguntes per generar noves converses, noves hipòtesi que construeixin pensament.

Revista Infància

 

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!