A questão da memória e sua transmissão à primeira infância está se expandindo e adquirindo, após quarenta anos de democracia ininterrupta, uma relevância crescente para toda a América Latina, especialmente na medida em que, com seus diferentes graus de dificuldade, avanços e retrocessos, as democracias latino-americanas vêm consolidando décadas de governos democráticos.
Arxiu: Revista
Editorial. Democracias, Infâncias e direitos na América Latina
Nomear a América Latina é nomear a região mais desigual do mundo, onde centenas de milhões de habitantes ainda não têm acesso aos direitos mais básicos garantidos pela humanidade. Paradoxalmente, os seus governos de natureza democrática respondem formalmente a esta característica, mas há mais de vinte anos depois do século XXI, estão longe de conseguir consolidar modelos democráticos que garantam o bem-estar das suas populações. As democracias latino-americanas pensadas como um conjunto de regras e procedimentos, desprovidos de sentido ético e conteúdo vinculado à justiça e/ou equidade, privam-se do objetivo de construir uma sociedade mais humana.
Geografia de l’educació. la Casa de Cultura de Ciutadella
L’edifici de la Casa de Cultura de Ciutadella, al carrer Hospital de Santa Magdalena de la ciutat menorquina, havia acollit antigament l’hospital municipal, l’església de Santa Magdalena i un internat per als fillets orfes. A finals del segle xix l’hospital i la casa d’orfes es van traslladar i l’edifici es convertí en l’escola pública Sa Plaça, on va ser mestre el pedagog Joan Benejam i Vives (1846-1922). Benejam, autor de diversos llibres escolars, propugnà una educació pràctica i activa, i va ser el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat. Si sé tot això és gràcies a l’alumna ciutadellenca d’Educació Primària de la Universitat de Girona Marta Pons —a la fotografia, davant l’edifici—, que m’hi va acompanyar l’estiu passat. Després vam anar plegats a la cèntrica plaça des Born a veure l’escola pública Joan Benejam, en la qual no vam poder entrar perquè en aquell moment era tancada per vacances. Ens vam haver de conformar observant l’obelisc de la plaça —conegut popularment com sa piràmide—, que fou fet el 1857 per commemorar l’Any de Sa Desgràcia, una ràtzia otomana a l’illa durant el segle xvi. Vaig estar a punt de recordar a la Marta que el 1857 és l’any en què es va promulgar la Llei Moyano, la primera llei general d’educació, però no ho vaig pas fer: ella també estava de vacances…
CINEMA · EXPOSICIÓ · WEB
CINEMA El mestre que va prometre el mar Producció: Espanya, 2023. Director: Patrícia Font. Pel·lícula basada en el llibre homònim de Francesc Escribano adaptat a la gran pantalla per Albert Val. Producció: Minoria Absoluta, Lastor Media, Filmax i Mestres Films AIE. Actors principals: Enric Auquer i Laia Costa. L’Associació de Mestres Rosa Sensat va publicar el 2020, amb el títol Els vaig prometre
Lectures
En uns moments com els presents, en els quals sembla que la serp ha sortit de l’ou i campa lliurement tot menystenint la cultura i promocionant les curses de braus per damunt dels llibres de Joan Fuster, és hora de reflexionar a fons sobre d’on venim, què vam perdre pel camí i en quina situació estem. És per això que l’actual selecció convida a fer aquest camí de reflexió des del passat cap al present, per projectar-nos vers el futur. Gaudiu de les lectures i del cinema; atipeu-vos de cultura, per omplir-vos de raons per afrontar amb educació el futur.
Vull ser mestra. Alba Domingo
«Un mestre ha de ser una persona alegre i amb recursos, comunicativa, empàtica i pacient»
Nascuda a Lleida el 1996, l’Alba va estudiar el Grau de Traducció i Interpretació i, després de treballar un any en un institut d’Alemanya, va decidir fer el Màster en Formació del Professorat. Actualment estudia el Grau d’Educació Primària a la Universitat Oberta de Catalunya.
Semblança. la Montserrat, mare i filla de mestres
La il·lusió per l’ofici i les ganes de fer bé la feina a classe un dia i un altre dia valen tant o més que les grans il·luminacions pedagògiques concebudes en un despatx. Montserrat Mestres ha estat una persona que s’ha estimat la docència, el treball a l’aula i els alumnes. Per això és una professora recordada.
Sempre a punt! El suïcidi infantil i juvenil
Davant d’un futur incert i un present convuls no és estrany el recent augment de temptatives de suïcidi infantojuvenils. Si volem evitar que una criatura arribi a plantejar-se la seva pròpia mort, apartem les pantalles que ens separen i parlem-hi, escoltem-la, comprenguem-la i estimem-la.
Referents. Montserrat Casas Vilalta
Montserrat Casas Vilalta (1941-2023) va néixer a Sant Julià de Cerdanyola, a la comarca del Berguedà. Forma part de la generació de mestres que van donar consistència, gruix, rellevància, projecció i prestigi a l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Han fet història. L’Escola de Bosc
El dia 8 de maig del 1914 va començar a funcionar l’Escola de Bosc. Rosa Sensat i Vilà (1873-1961), directora de la secció de nenes, hi va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, que donava un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants.
Experiència. Més que un canvi estètic a l’escola de calders
Transformar una escola és un repte apassionant que es pot afrontar a partir de l’observació, reflexió i complicitat dels diferents agents. Alguns canvis, com els estètics, són immediats, però el canvi profund i substancial requereix més temps i és fruit d’una reflexió que influeix en la nostra mirada i en la manera d’entendre l’educació.
Reportatge. No fugim d’estudi: Qui fa el que pot, està obligat a més
Cada vegada estem més amoïnats pel present i el futur del coneixement i l’ús social de la llengua catalana, a l’escola i en tots els àmbits. Es fa evident que s’han de superar la indiferència i el relaxament general dels darrers anys i refermar el compromís individual i col·lectiu de tota la comunitat educativa per l’ensenyament del català i en català.
Entrevista a Sara Blasi Gutiérrez
«El sentit de la Fundació Artur Martorell és cercar recursos per ajudar a millorar l’ensenyament i donar suport a les activitats de l’Associació de Mestres Rosa Sensat»
Mestra, llicenciada en Filologia Romànica i en Pedagogia. Ha estat inspectora, primera cap del Servei d’Ensenyament del Català, regidora de l’Ajuntament de Barcelona, diputada provincial, delegada territorial d’Ensenyament a Barcelona, directora general d’Ensenyament Primari i presidenta del Consell Escolar de Catalunya. Actualment presideix la Fundació Artur Martorell. Forma part des de l’inici de la Societat Catalana de Pedagogia. És col·legiada d’honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i té la Creu de Sant Jordi.
EL DRET A LLEGIR. Conclusions de la 58a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
El dret a llegir va ser el tema central de la 58a Escola d’Estiu de Rosa Sensat del 2023. Us exposem a continuació les conclusions extretes després de dues setmanes de sessions formatives.
Per una educació literària a infantil i primària
La lectura ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la innovació educativa. Una lectura entesa com a procés que permet obrir els ulls a la realitat que ens envolta per interpretar-la: llegim paraules, llegim imatges, llegim l’espai que habitem. I aquestes descobertes ens han de conduir a construir un món millor.
Per què llegir? per què una biblioteca escolar?
Cal entendre la lectura com un procés global que implica adquisició de coneixements, creixement personal i esperit crític vers la societat i el món per tal de poder transformar la realitat pròpia i la dels altres. Només així entendrem la importància de la biblioteca escolar.
L’esporga de la biblioteca i la identitat lectora del centre
Amb l’esporga de la biblioteca escolar ens desprenem del material bibliogràfic que ha quedat obsolet per visibilitzar el que és significatiu per a cada centre. Així, l’esporga esdevé un acte físic i
a la vegada pedagògic, ja que implica la construcció d’un discurs comú sobre què oferim a l’alumnat.
Com acompanyem la lectura a primer curs?
Acompanyar el procés lector dels infants del primer curs de Primària és una experiència intensa, plena de descobertes impagables i d’emocions compartides. L’organització del temps escolar ha de combinar estones de lectura individual, en petit grup i en gran grup.
El pla lector: la primera fitxa del plec
A Catalunya els estudiants suspenen en comprensió lectora, segons el darrer informe PIRLS. Aquests mals resultats els hauria de compensar l’escola amb un Pla de lectura adequat al seu entorn, i posar llibres i biblioteca a l’abast dels entorns socials més desafavorits.
La lectura en veu alta
Per al cervell, llegir és una activitat molt complexa. Però, tanmateix, l’hem convertida en imprescindible. Un cop hem après a llegir, i especialment si la lectura ens produeix sensacions de gaudi, no ens adonem d’aquesta complexitat.
Dossier. Retornem el protagonisme a la lectura i les biblioteques escolars
En una entrevista recent al suplement Criatures del diari Ara la pedagoga i psicòloga Catherine L’Ecuyer deia que a l’escola li sobrava l’obsessió per la innovació i, en canvi, li faltava recuperar els bàsics: la bellesa, l’aferrament, la sorpresa, la transmissió de la cultura… i la lectura. Enguany l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha dedicat la 58a Escola d’Estiu al dret a llegir. Amb aquest dossier acabem de reblar el clau, amb articles diversos de reconeguts experts i, a més, publiquem les conclusions a què vam arribar, que van ser lliurades al Departament d’Educació.
Observatori Internacional. Grècia: un sistema escolar lligat a la religió i amb reptes
Per poder entendre les mancances del sistema educatiu grec públic cal remuntar-se a la crisi econòmica que va assolar el país hel·lè a partir del 2008 i de la qual la ciutadania encara no se n’ha pogut sortir. Tampoc no es pot obviar el poder de l’Església ortodoxa grega.
Reportatge. De memoritzar a pensar críticament
Fa més de 30 anys que el Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) investiga, innova i analitza el procés d’ensenyament i aprenentatge de matèries com ara Història o Geografia. Ens endinsem en la seva tasca per saber quines són les claus per formar bons professionals en aquesta controvertida àrea.
Quan jo anava a estudi. Pertanyo a la generació de l’enciclopèdia Álvarez
Del parvulari al Batxillerat vaig canviar set vegades d’escola. Era un subjecte-objecte de fracàs escolar amb greus problemes de lectoescriptura que vaig anar superant de mica en mica i de manera definitiva quan vaig acabar guanyant-me la vida llegint, escrivint i parlant en públic. La vida dona moltes voltes.
Un obrador escolar per a dibuix i treball manual
L’any 1937 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un opuscle titulat L’ensenyament popular a Catalunya. De l’adveniment de la República al juliol del 1937, editat especialment per al Congrés International de l’Enseignement Primaire et de l’Education Populaire, celebrat a París el juliol del 1937. Aquesta és una de les imatges d’aquest treball, que portava aquest peu de figura: «La millora no fou només material; va anar acompanyada del millorament pedagògic i tècnic. Els corrents pedagògics més moderns van ésser introduïts i s’escolliren els mestres per tal d’assegurar l’eficàcia de les millores. Heus aquí un obrador escolar per a dibuix i treball manual d’un dels Grups Escolars [de l’Ajuntament de Barcelona] nous».
Sumari
Columna. Intimidar el professorat Quan al Brasil encara governava Jair Bolsonaro, una associació pedagògica d’aquell gran país (Escola da Vila) em va convidar a impartir unes sessions en línia sobre el tractament de temes polítics als centres d’ensenyament; és a dir, el vell problema de la neutralitat. El motiu era que, segons em van explicar,
Sumari
Columna. Intimidar el professorat
Quan al Brasil encara governava Jair Bolsonaro, una associació pedagògica d’aquell gran país (Escola da Vila) em va convidar a impartir unes sessions en línia sobre el tractament de temes polítics als centres d’ensenyament; és a dir, el vell problema de la neutralitat. El motiu era que, segons em van explicar, el professorat estava inquiet, per no dir atemorit, a causa d’una sèrie de mesures imposades pel govern ultradretà.
Créditos
Edita Asociación de Maestros Rosa Sensat www.rosasensat.org Teléfono: +0034 93 481 73 73 latinoamericana@revistainfancia.org ISSN 2014-5470 D. L. B-4019-2012 Redacción Redacción y cordinación: Rosa Ferrer y Reina Capdevila Maquetación: Clara Elias Diseño: Enric Satué Teléfono: +0034 93 481 73 81 Brasil Co-editores: María Carmen Silveira Barbosa Sônia Larrubia Monica A. Pinazza Ana Lucia Goulart de
Los 100 lenguajes de la infancia. Caminemos juntos: familia y escuela
Escenario donde se desarrollan nuestras experiencias
La Institución Educativa Distrital Liceo Femenino de Cundinamarca Mercedes Nariño, ubicada en la ciudad de Bogotá, Colombia, en 1958 adopta el nombre de Liceo Femenino de Cundinamarca y el 18 de Junio de 1960 se le adiciona a su nombre Mercedes Nariño en honor a la hija del precursor de la Independencia Antonio Nariño. Entre 1966 y 1972 se crea el Jardín Infantil y de manera paralela se constituyó la Asociación de Padres de Familia, con el objetivo de crear vínculos entre la escuela y la familia.
Historia de la educación. 150 años de Rosa Sensat
En el año 1965, cuando los fundadores de una nueva “Escola de Mestres” (Escuela de Maestros) buscaban un nombre que les identificara, Alexandre Galí sugirió el de Rosa Sensat: porque era una mujer en un entorno público dominado por hombres; porque toda su vida trabajó en escuelas públicas; porque fue una buena profesional, estudiosa, reflexiva y abierta a las nuevas corrientes pedagógicas; porque siempre puso el acento en la formación de los maestros para mejorar la calidad del sistema educativo. Es bien conocido el caso que se le hizo…
Reflexiones pedagógicas. Mis hijos, ¿mis reglas? Visiones de las familias sobre las cuestiones de género en Educación Infantil
En los últimos años hemos podido seguir la fuerza de los movimientos conservadores, que buscan crear un contexto de confusión y amenazas respecto del derecho de las madres y los padres a educar a sus hijas/hijos. Los estudios indican cómo se ha utilizado el género para difundir el pánico moral en relación con la educación de los/as niños/as. La transnacionalización de los movimientos antigénero, presentes tanto en América Latina como en Europa, revela el intento de imponer una agenda antigénero en las instituciones educativas. Manifestaciones como las del movimiento político reaccionario “Escola Sem Partido”, de ideas generalizadas, con el lema #ConMisHijosNoTeMetas,1 sirvieron de apoyo para la construcción de un pánico moral y confusión en relación a la construcción de la identidad de género y la sexualidad en la infancia (MARTÍNEZ BETERETTE, 2021).
Experiencias. Espacios familiares. Espacios de relaciones con familias y entre familias1
La escuela infantil Céspedes y el Espacio Familiar, ubicados en el borde de dos barrios multiculturales de Barcelona nos traen su ejemplo de sensibilidad, formación y compromiso con su entorno.
Años de reflexión, acción y debate de todo un colectivo que no para de crecer. ¡Qué regalo!
Experiencias. Un diálogo entre familias y escuela. Una mirada compartida
Las familias sois lo más importante que tienen vuestros hijos e hijas, sois los primeros educadores. Por esta razón, desde la escuela queremos facilitaros vuestra presencia y compartir vuestra experiencia con la confianza de que os sintáis acogidas, escuchadas, reconocidas y apreciadas.
Experiencias. La ilusión de vivir y crecer en compañía en el Gracia. Familias en la escuela. Una experiencia en el CEIP Ntra. Sra. de Gracia
Desde el sur, Málaga, nos aportan un ejemplo de conciencia colectiva y compromiso social para levantar un centro educativo y reconstruirlo junto a su entorno, barrio.. Hay fuerza, claridad y determinación.
Cuando en educación nos preguntamos por una escuela abierta, éste es el ejemplo.
Cultura y expresión. Rescate de lengua y cultura yucateca en un preescolar indigena
El centro Preescolar Indígena ‘Zazil Ha’ está ubicado en la comisaría de Tahdzibichen, en el municipio de Yaxcaba. Este es un pequeño pueblo donde aún se conservan vivas ciertas tradiciones y costumbres. Aunque la mayoría de sus habitantes son maya hablantes, se observó dentro del aula que la mayoría de los niños y niñas desconocía parte de su cultura y lengua. Esta observación se basa en las entrevistas realizadas a las familias al inicio del curso escolar, las cuales revelaron que solo el 1% de los niños y niñas hablaba la lengua maya. Por ello, uno de los principales objetivos al trabajar en la educación infantil caracterizada por su naturaleza ‘indígena’ era desarrollar actividades y estrategias para preservar la cultura y lengua maya, ayudando así a los alumnos a formar y apropiarse poco a poco de su identidad cultural.
Entrevista. Joan Maria Girona, un luchador por una escuela pública inclusiva
Joan María Girona (Santa Margarida i els Monjos, 1945) inicia su rodadura docente muy vinculado a colectivos segregados del pueblo gitano y de emigrantes. Desde 1974 hasta 1987 trabaja en el barrio de la Mina, coordina durante seis años el programa d’Educació Compensatòria del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Tema. Importancia del vínculo Jardín Infantil-Familias para acompañar procesos de educación y cuidado
Nos hacen reflexionar sobre la construcción de políticas públicas donde las familias y la comunidad sean parte del proceso educativo. Donde la escuela es generadora de espacios de convivencia y democracia.
Tema. Familia y escuela. Una sinergia que ayuda a crecer
Nos regala un paseo cocinado a fuego lento sobre los vínculos entre las familias y los equipos educativos de las escuelas infantiles.
Vínculos que revierten en criaturas queridas, respetadas, potentes. Un lujo.
REVISTAS EN PDF PARA DESCAREGAR
Tema. La Escuela Pública: organización y participación de las familias
La experiencia organizativa de Montevideo, Uruguay, describe el interés y empeño en poner en práctica y desarrollar un marco legal que facilita las relaciones de los centros educativos con las familias de respeto y compromiso.
Editorial. Escuelas y familias hoy: El compromiso con la infancia en un mundo globalizado
Debemos transformarnos constantemente, acompañar la transformación del mundo en el que vivimos. De lo contrario, nos perderíamos en la senda histórica.
(Passetti y Freire, 2018)
Portada y créditos
Nuestra portada El Girasol de la huerta llega al bosque. Cosechar sus pipas, en mis manos, y comprender sus partes; palabras con las que tejer conversaciones que se convierten en oportunidades para la escritura. Un girasol en idiomas y en dibujos, en versos y canciones y de ahí enlazamos con el cuento del girasol Sol
Mediateca. Oralidad y poesía
A través de varias entregas, compartiremos algunas páginas web en las que se pueden encontrar audiocuentos, espectáculos de narración oral, etc., y una pequeña selección de poetas y libros que recogen poemas, canciones rimadas, versos, ritmos, nanas, rimas…, representativos para la etapa de Educación Infantil, sin olvidar que la literatura infantil es aquella que también leen los niños y las niñas.
Libros al alcance de los niños. De imágenes y palabras
Un día de lluvia y flores Carme Solé Vendrell Helena García (tr.) Kalandraka, Pontevedra, 2023. En 1981, Carme Solé Vendrell ilustró un libro silente El niño del paraguas (Londres: Blackie) pero su editor inglés le pidió un breve texto para acompañar las imágenes. Esa obra se editó en 1984 en España de la mano de
Poesía. Déjame…
Abrimos sección de poesía, palabras para decir, palabras para jugar, palabras para emocionar, palabras para guardar y enriquecer el día a día y el mañana.
Infancia y sociedad. Entrevista a Paco Paricio «Lo educativo es mucho más amplio que lo didáctico»
Paco Paricio es el fundador junto a Pilar Amorós de los Titiriteros de Binéfar, un grupo de teatro de títeres con 45 años de trayectoria en los escenarios de todo el mundo. Sus espectáculos y animaciones se nutren de las tradiciones y del folklore aragonés. Premiados en numerosos certámenes nacionales e internacionales, se dirigen a un público tanto infantil como adulto y su obra comprende también libros y una extensa discografía.
Escuela 3-6. Peripecias poéticas en la escuela infantil
Yo he vivido en la escuela en onda poética, porque estimo los versos y estimo a los niños. La sensación de estar jugando con las palabras en todo momento es tan intensa y agradable que propongo firmemente a los maestros que se lancen a la aventura de iniciar a los niños y niñas en este mundo juguetón de los poemas, donde las palabras se enroscan en sí mismas, se esconden y aparecen con otros significados, saltan y bailan con ritmos inusuales y se visten de sorpresa, de alegría, de música, de juego, de sentimiento y de placer.
Escuela 3-6. Creo profundamente en la poesía
Yo creo de verdad en la necesidad del hecho poético en los seres humanos, ya desde las primeras edades. Unos niños y unas niñas que vivan de espaldas a la poesía serán unos niños y unas niñas huérfanos de múltiples experiencias sensoriales. No hay nada más auténticamente literario que la poesía. Es literatura en su más alto esplendor.
Qué vemos, cómo lo contamos. ¡Espera, que estoy leyendo!
«¿Cómo puedo hacerlo», me decía una madre el otro día saliendo de la biblioteca, «para que mi hija de 9 años lea, tal y como nos recomiendan en la escuela, sin que se convierta en una batalla?» A partir de esta problemática, se generan algunas preguntas: ¿cómo podemos acompañar las familias para transmitir el gusto por la lectura a sus hijos en lugar de obligarlos? ¿Cuándo empezamos, desde la escuela, a hacer lo mismo con los niños y las niñas?
