Arxiu: Revista

Presentem un extracte de l’entrevista que Tàn­dem va fer per al seu podcast a Anna Solà i Maria Rovira, les coordinadores del grup de treball lab de Literatura 0-6 de l’Asso­ciació de Mestres Rosa Sensat. Tàndem, amb Guillem Fargas i Marina Llompart, s’ofereix com un espai en català dedicat a la literatura infantil i juvenil, la mediació literària i tots els aspectes que conformen aquest món tan apassionant.

Fruit del profund interès respecte a la literatura infantil, neix aquest diàleg amb Deborak Cappellini, pedagoga, educadora i coordinadora de l’Spazio Piccolissimi dell’Areabambini Rossa dels serveis municipals infantils de Pistoia, Itàlia. Des de la seva llarga trajectòria educativa, ens desvela com es promou el plaer per la lectura i la passió pels llibres dins de l’experiència dels serveis educatius de la ciutat de Pistoia.

«Com ho puc fer», em deia una mare l’altre dia sortint de la biblioteca, «per fer llegir a la meva filla de 9 anys, tal i com ens recomanen a l’escola, sense que sigui una lluita?» A partir d’aquesta problemàtica, es generen algunes preguntes: com podem acompanyar les famílies a transmetre el gust per la lectura als seus fills i filles en lloc d’obligar-los? Quan comencem, des de l’escola, a fer el mateix amb els i les alumnes?

Quan a l’escola s’obre un llibre blanc es genera un ambient molt especial, un clima entranyable. El que es mostra no és solament un llibre amb algunes pàgines plenes de fotos, gargots, dibuixos i escrits. El que es mostra i es percep és la vida dels nostres infants.

Es pot decidir allò que no es comprèn? Quines implicacions pot tenir esperar que l’infant decideixi allò que escapa a la seva comprensió i a la seva capacitat? I quan no li donem temps per respondre?

En la quotidianitat del joc, si els infants poden investigar les possibilitats dels materials, l’interès i la concentració perdura, la motivació creix i el temps s’omple d’aprenentatges.

Les mares i els pares, en primer lloc, però també les mestres, les educadores i els altres adults referents, tenen la responsabilitat de la transmissió de la llengua. Ser referent lingüístic implica fer la tria de quines activitats, quins materials i quins llibres s’utilitzaran a l’aula.

Ampliem les òptiques d’investigació i anàlisi d’un misteri tan fascinant com els contes de fades. Cal puntualitzar que s’utilitzaran els termes «contes de fades», «contes tradicionals» i «contes de meravelles» indistintament, i que s’entén que la literatura de tradició oral no pertany exclusivament a la infància –o no només–, sinó que actua amb delit indispensable a totes les edats i etapes de la vida.

Nit de les Revistes i la Premsa en Català 2022
L’appec (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), editors de revistes i digitals, va celebrar el 29 de novembre passat la 22a Nit de les Revistes i la Premsa en Català, l’acte institucional de referència del sector i que cada any reconeix la tasca i la trajectòria de les publicacions –en format físic i digital– dels Països Catalans. Durant l’acte, es va remarcar el paper de les revistes i la premsa en català en promoure la llengua.

Les revistes de l’A. M. Rosa Sensat –Infància i Perspectiva– cada any hi som presents a l’acte. El vídeo resum fa visible l’acte que es va dur a terme a l’espai Endesa de Barcelona: www.youtube.com/watch?v=2efV9DOYDPw 

Amb l’absència física d’un mestre de carn i ossos, s’estimulen les autonomies i les energies dels pensaments i comportaments infantils. De vegades els infants desitgen explícitament l’absència dels adults. Ja sabem en quina mesura aprecien el mobiliari dels racons i, des de l’escola infantil, el cau, l’amagatall on refugiar-se, i on s’acorda que els «grans» no tenen permís per entrar.

Sònia Kliass és psicòloga i sempre ha treballat en l’àmbit de l’educació. Brasilera de naixement, viu a Catalunya des de 1992. S’ha especialitzat en desenvolupament infantil dels 0 als 7 anys. Té una àmplia experiència treballant amb infants i actualment es dedica a fer xerrades i cursos de formació, atendre consultes i oferir assessorament a famílies i professionals de l’educació infantil a Catalunya i arreu d’Espanya. Recentment ha escrit el llibre L’art de posar límits i està preparant un nou llibre, L’art de donar llibertat, que sortirà publicat a la primavera i que precisament tractarà extensament el tema del joc.

Sovint allò a què menys importància donem els adults és el més interessant per als infants.

En primer lloc, hauríem de definir o aclarir de què parlem quan parlem de joc lliure, atès que no sempre s’associa la mateixa idea a un mateix concepte. Aquí el definirem com un tipus d’activitat en què el bebè, el nen o la nena pot decidir amb quins materials juga (o manipula), de quina manera, quanta estona i en quines posicions.

Avui, igual que ahir, són nombroses les situacions que uneixen els infants, però probablement el joc representa un patrimoni, un dret i una necessitat per a tots els nens i nenes.

Què significa joc de qualitat i què necessita un infant per poder fer un joc de qualitat? Necessita espai, temps, seguretat emocional, cobertura en les necessitats bàsiques, confiança, un ambient positiu… i materials.

A Twitter i Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer infància en xarxa.