Acabem la primera setmana d’un curs que ara ja inicia els passos amb jornada sencera, fent balanç d’un munt d’incerteses que es presentaven a l’inici de setembre. Intentem fer anàlisi: S’han obert les portes d’escola amb les aules a mig organitzar i hem rebut a infants i famílies amb materials i idees en construcció. S’ha
Sembla que les portes es tornen a obrir. Fora restriccions, adéu limitacions, mascaretes, bombolles i barreres. Venim d’un tancament hermètic on tot el que hi havia fora era desconegut. Prohibit. No hi havia possibilitat de relació entre bombolles. Tot quedava en la barrera. L’espai era entès com una cabanya íntima on cada grup s’havia d’acomodar
Iniciem curs i novament ho fem amb moltes incerteses i amb sensacions contradictòries. Els i les mestres ja fa massa temps que arrosseguem malestars, treball intens i sensació de poc reconeixement social. El desgast és generalitzat i preocupa la poca estabilitat política que desorienta, encara més, amb canvis constants. Amb l’educació no s’hi juga, és
DECÀLEG D’INICI DE CURS (Imitant les regles de Sister Corita Kent, monja i artista americana dels anys seixanta, amb algun aforisme, adaptat, de Joan Fuster) Seguint el tòpic, potser massa gastat, avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Has tingut temps de descansar, segurament de llegir, de pensar, potser de
Ve setembre i, per fi, torna l’escola. Tornaràs tu a fer escola i tornaran els infants i adolescents a viure en l’escola, tornaràs a ser una persona significativa, imprescindible en les seves vides.
No hi ha una manera més efectiva per entendre alguna cosa que sentir-la per tu mateix. Amb aquesta intenció, els formadors Toni Pedragosa i Àlex Martínez han donat el tret de sortida a la primera sessió de la formació “Acollida setembre 2020. Una oportunitat única després d’una experiència única” d’una manera estressant i accelerada. Precisament,
