Les persones perquè puguem aprendre necessitem tenir un cert equilibri entre la part intel·lectual, el nostre benestar emocional i relacional.
Tràiler a YouTube – Entrevista a Teresa Terrades

Les persones perquè puguem aprendre necessitem tenir un cert equilibri entre la part intel·lectual, el nostre benestar emocional i relacional.
Aquest podcast va de converses que esperem que generin discurs pedagògic. Així, ens fa molta il·lusió presentar-vos l’episodi número 2 sobre la necessitat del benestar i la cura de tota la comunitat educativa. Comptem amb Teresa Terrades, Irene Alabau i Clara Casanovas. Vull escoltar el segon episodi! Taula rodona Irene Alabau, responsable de Salut Mental i
L’oportunitat del moment La sanitat pública d’aquest país, en especial les infermeres, s’han merescut i es mereixen un gran reconeixement social, públic i polític per l’enorme feina que estan fent des de l’inici de la pandèmia. Cal dir que d’una manera o altra, potser en menys mesura del que caldria, l’han tingut. No s’ha fet
“La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.” Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga (1873-1961) Vivim en un món cada cop més
Francesc Martín, una de les persones formadores, explica que les valoracions estan sent molt positives i part de l’èxit ha estat a deixar que “l’aprenent construeixi la informació” La formació en Ecosistemes d’aprenentatge radicalment transformadors ha sigut tot un èxit de participació, amb gairebé 150 assistents. Les formadores Elena Guillén, Francesc Martín, Toni Pedragosa, Carol
Parlem amb Marta Comas, educadora social i antropòloga especialitzada en l’anàlisi de la participació de les famílies a l’escola i la democràcia escolar, sobre el rol de les escoles en el desenvolupament dels nens i nenes. Què és per tu la innovació educativa? A grans trets innovar és sempre deixar de fer el que feies per fer
Pocs mesos abans de la pandèmia (que ha fet surar moltes de les crisis educatives que anàvem tapant), em feia -al llibre “Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix”- preguntes com ara aquestes: ¿On col·loquem les famílies? ¿Com es coneix la diversitat familiar i s’arriba a acords? ¿Què vol dir fer