Dificultats i necessitats en el dia a dia com a mediadores de lectura

En uns moments en què la formació lectora als centres educatius està en boca de tothom, hem demanat a algunes de les persones participants en el curs «Àlbum i Novel·la a l’Escola: Manual de Supervivència» que exposin amb quines dificultats i necessitats es troben en el seu dia a dia a l’hora de dur a

Acompanyar per Avaluar (AxA)

Avaluar no va de posar notes, tot i que no neguem que en algunes etapes educatives, qualificar el grau d’assoliment de les competències forma també part de les finalitats de l’avaluació. Afortunadament, cada cop es consolida més que cal anar cap a una avaluació útil per aprendre a partir de tres finalitats clau: Promoure l’autoregulació de l’aprenent,

Guia metodològica bàsica per treballar les matemàtiques a primària

Durant dècades, l’ensenyament de les matemàtiques ha estat objecte de debat. Avui en dia, després de molts estudis, investigacions i descobriments de la neurociència, tots els docents hauríem de tenir bastant clar com treballar la numeració i el càlcul amb l’alumnat de primària. Malauradament, no és així i una part important encara utilitza una metodologia

Els infants de 2 anys: sempre en el punt de mira

“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les

Manifest de la Setmana de l’educació inclusiva a la Garrotxa. TENS FOC?

FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida

Equilibris d’un curs que tot just comença

El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que

Repensem l’escola: ambients portadors d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de qualitat

En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de

On és en Joan?

  Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran…   L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut

Tres cursos malaguanyats

Posem-hi context. L’alumnat desaparegut. Amb les dades epidemiològiques al davant, podem presumir que aquest mecanisme estúpid d’autoreplicació ja és a les acaballes. Però ha fet molt de mal. En el camp de l’educació,  l’afectació  ha estat de tres cursos – es diu aviat-. Tot plegat amb força encerts, però també amb nombroses perversions i desnaturalitzacions

Mirada estràbica

Em dic Jan Garrido, soc educador social, terapeuta Gestalt i canto al grup de música Xiula. «Mirada estràbica» és una cançó del nostre darrer disc. Quan el Rikki Arjuna, cantant també de Xiula, la va compondre i ens la va ensenyar per primer cop al nostre estudi de gravació, ens vam posar a plorar tots els que hi

Angeleta Ferrer, la força i l’amor en la renovació pedagògica

Rosa Sensat i Vilà, Angeleta Ferrer i Sensat, mare i filla han deixat empremta profunda a la societat, de manera preferent al món escolar. Són models a seguir pel seu lliurament renovador, no pas a imitar, acomplint amb una de les millors fórmules de la pedagogia catalana, exposada pel doctor Estalella, contemporani d’ambdues: l’educació és

Rosa Sensat i Vilà, la mestra

Divendres, 1 d’octubre de 2021 Avui fa seixanta anys que va morir la mestra Rosa Sensat i Vilà. Tenia vuitanta-vuit anys i deixava enrere una vida plena d’educació, una vida intensa marcada pels signes i els embats dels temps que li van tocar viure, entre 1873 i 1961, però una vida honesta i compromesa amb

Entrevista a Francina Martí a Connecticat: “La presencialitat és un valor que teníem, però que no valoràvem”

Hem participat en el programa Connecticat de La Xarxa per parlar sobre l’arrencada d’un nou curs amb noves línies educatives i reptes. Francina Martí considera que aquest curs escolar és “especialment important” i valora la tasca del col·lectiu de mestres que “ha ‘parat taula’ amb il·lusió perquè nens i nenes puguin continuar desenvolupant les ganes d’aprendre i d’estar

Ser jove en temps de malestar

Aquest article va ser escrit al juliol per ser publicat el Dia de la Joventut (12 d’agost). Els nans mitològics que totes redaccions tenen el van amagar al calaix digital perdut. Potser aquests personatges ja intuïen que els joves i l’estiu tornarien a ser l’eterna realitat paral·lela del “botellò” i no calia publicar textos que

Gràcies Lou

El desembre de 1999, vàrem coincidir en el Congrés Anual de la TASH (Associació Americana per a la defensa dels drets humans i socials)  a Chicago. Des de 1975 és la principal organització professional, de recerca i defensa de la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats greus als Estats Units.

L’ALUMNAT, LES SEVES FAMÍLIES I L’ESCOLA. Alguns suggeriments per superar el divorci

Pocs mesos abans de la pandèmia (que ha fet surar moltes de les crisis educatives que anàvem tapant), em feia -al llibre “Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix”- preguntes com ara aquestes: ¿On col·loquem les famílies? ¿Com es coneix la diversitat familiar i s’arriba a acords? ¿Què vol dir fer

Consciència crítica radical

Començaré de manera provocadora: l’escola ha de ser radical!  I també crítica. O, més ben dit, l’escola ha de ser radicalment crítica. Què vull dir amb això? Segons el diccionari, la paraula “radical” té dues accepcions principals. La que s’acostuma a utilitzar més sovint és: “Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa,

Entorn natural a l’escola, natura i educació

Ruderal “Reneix la menudesa de l’ínfim. Quina determinació la de la petita planta que creix a la cuneta Incomodant el ciment que l’escanya. Rupestre fins al moll de l’os, em desvisc per intimar amb aquesta planta, per animar-la a no decaure per copiar-li el gest guanyador Unes semblances Inventades. Un impuls vegetal que ja és

El llarg camí a la Coeducació

L’Assemblea de Dones d’Ensenyament, formada per mestres i professores feministes, el curs 1987-88 vàrem publicar, en ocasió del 8 de març, un pòster que reproduïa un full de llibreta on escrit amb lletra d’alumna es llegia el següent decàleg:  No som aquí per a ser educades com a mares, mestresses de casa o esposes. Volem

“Morning sun”

De les moltes classes teòriques de ciències a la Universitat, en vaig gaudir i aprendre poc: no vaig tenir temps d’aixecar el cap de la taula, ni deixar de transcriure la totalitat del què es dictava a l’aula per a, més tard, traslladar-ho en un examen. No culpabilitzo al professorat, que de ben segur s’ajustava

Joves, política i formes de governar-nos

Perspectiva Escolar setembre-octubre 2017 Els joves poden dir i pensar que no els interessa la vida política. En realitat, però, poques vegades s’ho han plantejat; potser és perquè la política institucional els «expulsa» de la seva zona d’influència. En el moment que se’ls pregunta i es conversa sobre qüestions de política és ben clar el

Acompanyar infants i adolescents desemparats

OPINIÓ Joan M. Girona “… parlem de criatures en risc…. Per corregir-ho cal actuar en diversos fronts, des de l’entorn familiar dels alumnes fins a la configuració del sistema educatiu d’aula. En una situació de crisi cal buscar suports i aliats, cal teixir xarxes amb famílies, altres escoles, barris i municipis: utilitzar el teixit associatiu

Emancipació, supèrbia epistèmica i dissidència naïf. Quatre escenes de Ciència i Pseudociència als centres educatius

OPINIÓ Jordi Domènech Casal Professor de Secundària a l’Institut Marta Estrada (Granollers)   En una recent enquesta (MINECO, 2016) a nivell estatal va emergir el que ja s’olorava: més de la meitat de la població dóna força o molta veracitat a Pseudociències com l’homeopatia o l’acupuntura. Aquests resultats es sumaven a dades de la recerca

Massa sociologia, massa neurociència. Necessitem pedagogia!

OPINIÓ Primer dia de la 53a Escola d’Estiu. Estem vivint un temps ple d’incerteses, aquesta vegada molt vinculades a la realitat política del país, amb un conflictes de legitimitats i de legalitats entre la Generalitat i l’Estat, de difícil resolució. En aquest conflicte l’escola del nostre país ha estat situada al centre d’algunes crítiques, mediatitzades

No existeix l’educació «neutral». Les conclusions de la 53a Escola d’Estiu

ACTUALITAT Tot seguit recollim les conclusions elaborades a partir de les propostes fetes per més d’un centenar de mestres i professors que van participar als debats del Tema General del passat dilluns 2 de juliol, aprovades per la Junta Rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El Tema General d’enguany ha debatut sobre educar en

Nueva ilustración radical en educación

OPINIÓ Gino Ferri El mestre italià Gino Ferri continua i aprofondeix en aquest article la reflexió iniciada l’any passat en aquest mateix diari de l’escola d’estiu amb el seu article «Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns problemes de l’anomenada “innovació educativa”». Hace un año escribí un artículo («Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns

La formació no es dona ni es rep: s’autoconstrueix

OPINIÓ Ja fa més de cent anys que els mestres que practicaven l’anomenada “educació activa” partien del principi que “únicament l’experiència pot crear aprenentatge” que “no pot existir educació sense experiència, sense activitat de l’educand”. Segurament tothom està d’acord que, tal com deia Pilar Benejam, com que «la personalitat d’un mestre és molt àmplia i

Vinga, anem al cine!

Portem una temporada que s’han estrenat unes quantes pel·lícules molt interessants i que parlen d’educació. Deixo constància d’unes quantes, tot i saber que bona part de les recomanacions ja no les fan, però sempre queda el consol dels DVD o dels cines de repertori, que per sort encara en queda algun. El taller de escritura,

El treball conjunt per la transformació educativa

El treball conjunt per la transformació educativa Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat en una

A Carles Capdevila

Irene Balaguer recorda el periodista Carles Capdevila i li agraeix que hagi estat el portaveu dels més silenciats, dels més silenciats de tots: la infància. Vaig saber que havies marxat pel Facebook d’una amiga granadina, que senzillament deia: «Gracias, Carles.» El dubte sobre què volia dir em va durar poc, perquè, com un reguerot de

Un dia vaig descobrir que els núvols es bellugaven

Vet aquí que una vegada… vaig descobrir que els núvols es bellugaven. Sí, sí! És cert per molt que sembli impossible. El que passa és que són molt pocs els que han tingut el plaer de veure-ho i poder-ne gaudir. Només cal aturar-se. Aturar-se!! Quina paraula tan complexa! Com a mestres, ara en tenim l’oportunitat.

Una educació que separa nois i noies no és educació

Jaume Funes parla en aquest article sobre la recent sentència del Tribunal Suprem que considera que escolaritzar nois i noies de manera separada no és cap segregació que vulneri drets i que les escoles que ho fan poden continuar rebent diners de l’administració. Fa poc més d’un mes el Tribunal Suprem acordava considerar que escolaritzar

Les noves proves per als qui volen ser mestres

OPINIÓ David Altimir Aquest proper curs 2017-2018, les persones que han volgut entrar a qualsevol universitat catalana per estudiar un grau de mestre, han hagut de superar unes proves anomenades PAP: proves d’aptitud personal. Aquesta ha estat una iniciativa del que es coneix com a MIF: un programa de Millora i Innovació en la Formació

Fem-ho junts!

Aquesta 52a edició de l’escola d’estiu de Rosa Sensat comença amb el propòsit d’acollir tots els mestres i educadors que ens proposem fer realitat un canvi educatiu en profunditat amb tots els reptes i oportunitats que se’ns plantegen. Un any més l’Escola d’Estiu és l’espai de trobada de tots els mestres compromesos i implicats en

El dret a l’educació és alguna cosa més que disposar d’una plaça a l’escola

Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me

«Cal combatre l’exclusió educativa amb més justicia social»

ACTUALITAT Aquesta és una de les conclusions del tema general de l’Escola d’enguany, que ha tingut com a fil conductor el «Bé comú, en construcció» i en el que hi han participat Yayo Herrero, Vicenç Molina, Sergi Cutillas, Aina Tarabini i David Fernàndez. La lectura pública de les conclusions i l’acte oficial de cloenda de

Què té Escola Nova 21 que no tingui Rosa Sensat?

És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació

Un regal d’estiu

Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El

Centres escolars feminitzats

És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes

El nostre Jerome S. Bruner

Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li

Els buits escolars de les vacances

Amb la calor queda en l’oblit que al llarg del curs tenen infàncies tant sols escolars i que les vacances recorden punyentment el seu dret a educar-se jugant, compartint, descobrint altres indrets, podent sentir que la mare té temps per pensar en el seu món… tot l’any. Han arribat les vacances. Els dies en els

Aprendre a caminar

Un infant quan aprèn a caminar, cau i s’aixeca molt sovint. Aprendre a caminar vol dir esforçar­-se, superar pors i inseguretats, ser constant i perseverant, i cadascun ho fa al seu ritme. Però ningú discuteix que es important que passi per aquesta fase, per a anar a millor, perquè guanyarà en formes de desplaçar­se i

I tu, quina escola t’imagines?

Si creus que els mestres tenim molt per aprendre, aquesta escola d’estiu t’espera perquè facis la teva aportació per reflexionar, compartir, conviure i aprendre. Tots ens fem falta… La 51a Escola d’estiu de Rosa Sensat vol ser un espai de llibertat, de trobada, de reflexió, per compartir el somni d’aquesta escola que ja anem fent.

La jornada “La força dels més petits”, un diàleg sobre la vella Europa i la nova Amèrica Llatina

Deu temes, des de tres perspectives diferents van fer present l’infant fort, en una trobada que havia començat a les 10 del matí amb un diàleg sobre la vella Europa i la nova Amèrica Llatina, entre el sud i el nord. Un diàleg que va fer evident que el món no és un de sol,

Els mestres, el juliol i el dret a la formació

Nosaltres, mestres, defensem que la formació és la millor eina per emancipar l’individu. Doncs ara més que mai hem de respondre amb molta més presència a les formacions que s’organitzen des dels moviments de mestres El mestre Jaume Cela feia un post a la seva pàgina del Facebook on es lamentava de l’escassa presència mediàtica

L’escola com a espai públic de trobada?

L’escola pot i ha de ser un espai públic de trobada. Ha de ser un lloc on interactuar amb les altres entitats, amb altres persones, amb barreja d’edats, amb barreja d’interessos, amb diferents ideologies, que propiciï la relació El 1975, la declaració «Per una nova escola pública» de la 10a Escola d’Estiu de Rosa Sensat

“En educació, pedagogia és política”

ACTUALITAT L’Associació Rosa Sensat va participar el dilluns 14 de maig de 2012, a la plaça de Catalunya de Barcelona, en els debats del 12M15M del moviment 15M, va aportar la seva reflexió sobre com afectaran les retallades a l’educació pública i va explicar el model que volem per garantir una educació de qualitat. vip-popki.net/prostitutka-kiev/dorogie-elitnye Hi

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!