tipu contingut
Amb l’arribada dels nous currículums d’Educació Infantil i Educació Primària hi ha dos conceptes que estan més de moda que mai: situació d’aprenentatge i evidència. Tant és així que molts equips docents s’han afanyat a transformar moltes de les seves programacions, horaris i instruments d’avaluació per donar resposta als nous requisits curriculars. Però, parant atenció
Els petits se submergeixen amb entusiasme en activitats pràctiques que desperten la seva curiositat per aprendre, un aprenentatge sensorial que omple l’univers dels nostres petits de matisos i plaer. La cuina a les aules pot actuar com un agent mobilitzador del canvi, promovent coneixements i aprenentatges a l’escola del segle XXI? Cap altra activitat connecta
En uns moments en què la formació lectora als centres educatius està en boca de tothom, hem demanat a algunes de les persones participants en el curs «Àlbum i Novel·la a l’Escola: Manual de Supervivència» que exposin amb quines dificultats i necessitats es troben en el seu dia a dia a l’hora de dur a
Avaluar no va de posar notes, tot i que no neguem que en algunes etapes educatives, qualificar el grau d’assoliment de les competències forma també part de les finalitats de l’avaluació. Afortunadament, cada cop es consolida més que cal anar cap a una avaluació útil per aprendre a partir de tres finalitats clau: Promoure l’autoregulació de l’aprenent,
Durant dècades, l’ensenyament de les matemàtiques ha estat objecte de debat. Avui en dia, després de molts estudis, investigacions i descobriments de la neurociència, tots els docents hauríem de tenir bastant clar com treballar la numeració i el càlcul amb l’alumnat de primària. Malauradament, no és així i una part important encara utilitza una metodologia
“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les
FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida
El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que
En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de
Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran… L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut
Posem-hi context. L’alumnat desaparegut. Amb les dades epidemiològiques al davant, podem presumir que aquest mecanisme estúpid d’autoreplicació ja és a les acaballes. Però ha fet molt de mal. En el camp de l’educació, l’afectació ha estat de tres cursos – es diu aviat-. Tot plegat amb força encerts, però també amb nombroses perversions i desnaturalitzacions
Em dic Jan Garrido, soc educador social, terapeuta Gestalt i canto al grup de música Xiula. «Mirada estràbica» és una cançó del nostre darrer disc. Quan el Rikki Arjuna, cantant també de Xiula, la va compondre i ens la va ensenyar per primer cop al nostre estudi de gravació, ens vam posar a plorar tots els que hi
Rosa Sensat i Vilà, Angeleta Ferrer i Sensat, mare i filla han deixat empremta profunda a la societat, de manera preferent al món escolar. Són models a seguir pel seu lliurament renovador, no pas a imitar, acomplint amb una de les millors fórmules de la pedagogia catalana, exposada pel doctor Estalella, contemporani d’ambdues: l’educació és
Divendres, 1 d’octubre de 2021 Avui fa seixanta anys que va morir la mestra Rosa Sensat i Vilà. Tenia vuitanta-vuit anys i deixava enrere una vida plena d’educació, una vida intensa marcada pels signes i els embats dels temps que li van tocar viure, entre 1873 i 1961, però una vida honesta i compromesa amb
Hem participat en el programa Connecticat de La Xarxa per parlar sobre l’arrencada d’un nou curs amb noves línies educatives i reptes. Francina Martí considera que aquest curs escolar és “especialment important” i valora la tasca del col·lectiu de mestres que “ha ‘parat taula’ amb il·lusió perquè nens i nenes puguin continuar desenvolupant les ganes d’aprendre i d’estar
Aquest article va ser escrit al juliol per ser publicat el Dia de la Joventut (12 d’agost). Els nans mitològics que totes redaccions tenen el van amagar al calaix digital perdut. Potser aquests personatges ja intuïen que els joves i l’estiu tornarien a ser l’eterna realitat paral·lela del “botellò” i no calia publicar textos que
El desembre de 1999, vàrem coincidir en el Congrés Anual de la TASH (Associació Americana per a la defensa dels drets humans i socials) a Chicago. Des de 1975 és la principal organització professional, de recerca i defensa de la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats greus als Estats Units.
Pocs mesos abans de la pandèmia (que ha fet surar moltes de les crisis educatives que anàvem tapant), em feia -al llibre “Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix”- preguntes com ara aquestes: ¿On col·loquem les famílies? ¿Com es coneix la diversitat familiar i s’arriba a acords? ¿Què vol dir fer
Començaré de manera provocadora: l’escola ha de ser radical! I també crítica. O, més ben dit, l’escola ha de ser radicalment crítica. Què vull dir amb això? Segons el diccionari, la paraula “radical” té dues accepcions principals. La que s’acostuma a utilitzar més sovint és: “Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa,
Ruderal “Reneix la menudesa de l’ínfim. Quina determinació la de la petita planta que creix a la cuneta Incomodant el ciment que l’escanya. Rupestre fins al moll de l’os, em desvisc per intimar amb aquesta planta, per animar-la a no decaure per copiar-li el gest guanyador Unes semblances Inventades. Un impuls vegetal que ja és
L’Assemblea de Dones d’Ensenyament, formada per mestres i professores feministes, el curs 1987-88 vàrem publicar, en ocasió del 8 de març, un pòster que reproduïa un full de llibreta on escrit amb lletra d’alumna es llegia el següent decàleg: No som aquí per a ser educades com a mares, mestresses de casa o esposes. Volem
De les moltes classes teòriques de ciències a la Universitat, en vaig gaudir i aprendre poc: no vaig tenir temps d’aixecar el cap de la taula, ni deixar de transcriure la totalitat del què es dictava a l’aula per a, més tard, traslladar-ho en un examen. No culpabilitzo al professorat, que de ben segur s’ajustava
Com es pot explicar que, a mesura que els infants es fan grans, l’escola cada vegada els ofereixi menys espais de llibertat?
Perspectiva Escolar setembre-octubre 2017 Els joves poden dir i pensar que no els interessa la vida política. En realitat, però, poques vegades s’ho han plantejat; potser és perquè la política institucional els «expulsa» de la seva zona d’influència. En el moment que se’ls pregunta i es conversa sobre qüestions de política és ben clar el
Per què ensenyar i aprendre política a l’escola? Quins són els problemes del seu ensenyament?
OPINIÓ Joan M. Girona “… parlem de criatures en risc…. Per corregir-ho cal actuar en diversos fronts, des de l’entorn familiar dels alumnes fins a la configuració del sistema educatiu d’aula. En una situació de crisi cal buscar suports i aliats, cal teixir xarxes amb famílies, altres escoles, barris i municipis: utilitzar el teixit associatiu
Darrerament el tema del criteri en l’agrupament dels infants s’ha posat al centre del debat de moltes escoles que estan provant de generar canvis organitzatius i metodològics a l’interior dels seus projectes educatius.
OPINIÓ Jordi Domènech Casal Professor de Secundària a l’Institut Marta Estrada (Granollers) En una recent enquesta (MINECO, 2016) a nivell estatal va emergir el que ja s’olorava: més de la meitat de la població dóna força o molta veracitat a Pseudociències com l’homeopatia o l’acupuntura. Aquests resultats es sumaven a dades de la recerca
OPINIÓ Primer dia de la 53a Escola d’Estiu. Estem vivint un temps ple d’incerteses, aquesta vegada molt vinculades a la realitat política del país, amb un conflictes de legitimitats i de legalitats entre la Generalitat i l’Estat, de difícil resolució. En aquest conflicte l’escola del nostre país ha estat situada al centre d’algunes crítiques, mediatitzades
ACTUALITAT Tot seguit recollim les conclusions elaborades a partir de les propostes fetes per més d’un centenar de mestres i professors que van participar als debats del Tema General del passat dilluns 2 de juliol, aprovades per la Junta Rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El Tema General d’enguany ha debatut sobre educar en
OPINIÓ Gino Ferri El mestre italià Gino Ferri continua i aprofondeix en aquest article la reflexió iniciada l’any passat en aquest mateix diari de l’escola d’estiu amb el seu article «Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns problemes de l’anomenada “innovació educativa”». Hace un año escribí un artículo («Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns
OPINIÓ Ja fa més de cent anys que els mestres que practicaven l’anomenada “educació activa” partien del principi que “únicament l’experiència pot crear aprenentatge” que “no pot existir educació sense experiència, sense activitat de l’educand”. Segurament tothom està d’acord que, tal com deia Pilar Benejam, com que «la personalitat d’un mestre és molt àmplia i
Portem una temporada que s’han estrenat unes quantes pel·lícules molt interessants i que parlen d’educació. Deixo constància d’unes quantes, tot i saber que bona part de les recomanacions ja no les fan, però sempre queda el consol dels DVD o dels cines de repertori, que per sort encara en queda algun. El taller de escritura,
El treball conjunt per la transformació educativa Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat en una
Irene Balaguer recorda el periodista Carles Capdevila i li agraeix que hagi estat el portaveu dels més silenciats, dels més silenciats de tots: la infància. Vaig saber que havies marxat pel Facebook d’una amiga granadina, que senzillament deia: «Gracias, Carles.» El dubte sobre què volia dir em va durar poc, perquè, com un reguerot de
Vet aquí que una vegada… vaig descobrir que els núvols es bellugaven. Sí, sí! És cert per molt que sembli impossible. El que passa és que són molt pocs els que han tingut el plaer de veure-ho i poder-ne gaudir. Només cal aturar-se. Aturar-se!! Quina paraula tan complexa! Com a mestres, ara en tenim l’oportunitat.
Jaume Funes parla en aquest article sobre la recent sentència del Tribunal Suprem que considera que escolaritzar nois i noies de manera separada no és cap segregació que vulneri drets i que les escoles que ho fan poden continuar rebent diners de l’administració. Fa poc més d’un mes el Tribunal Suprem acordava considerar que escolaritzar
OPINIÓ David Altimir Aquest proper curs 2017-2018, les persones que han volgut entrar a qualsevol universitat catalana per estudiar un grau de mestre, han hagut de superar unes proves anomenades PAP: proves d’aptitud personal. Aquesta ha estat una iniciativa del que es coneix com a MIF: un programa de Millora i Innovació en la Formació
Aquesta 52a edició de l’escola d’estiu de Rosa Sensat comença amb el propòsit d’acollir tots els mestres i educadors que ens proposem fer realitat un canvi educatiu en profunditat amb tots els reptes i oportunitats que se’ns plantegen. Un any més l’Escola d’Estiu és l’espai de trobada de tots els mestres compromesos i implicats en
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me
ACTUALITAT Aquesta és una de les conclusions del tema general de l’Escola d’enguany, que ha tingut com a fil conductor el «Bé comú, en construcció» i en el que hi han participat Yayo Herrero, Vicenç Molina, Sergi Cutillas, Aina Tarabini i David Fernàndez. La lectura pública de les conclusions i l’acte oficial de cloenda de
És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació
Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El
És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes
Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li
Amb la calor queda en l’oblit que al llarg del curs tenen infàncies tant sols escolars i que les vacances recorden punyentment el seu dret a educar-se jugant, compartint, descobrint altres indrets, podent sentir que la mare té temps per pensar en el seu món… tot l’any. Han arribat les vacances. Els dies en els
Un infant quan aprèn a caminar, cau i s’aixeca molt sovint. Aprendre a caminar vol dir esforçar-se, superar pors i inseguretats, ser constant i perseverant, i cadascun ho fa al seu ritme. Però ningú discuteix que es important que passi per aquesta fase, per a anar a millor, perquè guanyarà en formes de desplaçarse i
Si creus que els mestres tenim molt per aprendre, aquesta escola d’estiu t’espera perquè facis la teva aportació per reflexionar, compartir, conviure i aprendre. Tots ens fem falta… La 51a Escola d’estiu de Rosa Sensat vol ser un espai de llibertat, de trobada, de reflexió, per compartir el somni d’aquesta escola que ja anem fent.
Deu temes, des de tres perspectives diferents van fer present l’infant fort, en una trobada que havia començat a les 10 del matí amb un diàleg sobre la vella Europa i la nova Amèrica Llatina, entre el sud i el nord. Un diàleg que va fer evident que el món no és un de sol,
Nosaltres, mestres, defensem que la formació és la millor eina per emancipar l’individu. Doncs ara més que mai hem de respondre amb molta més presència a les formacions que s’organitzen des dels moviments de mestres El mestre Jaume Cela feia un post a la seva pàgina del Facebook on es lamentava de l’escassa presència mediàtica
