I davant la vida quotidiana de l’escola, omplir de sentit i de valor els dies únics ens permet acompanyar els infants de forma plena amb l’objectiu que els aprenentatges siguin continuats, significatius i contextualitzats. Davant tantes malinterpretacions del paper de la mestra a l’escola bressol, avui veiem rellevant recordar les sàvies paraules de Pepa Òdena,
Il·lustració: ARTISTAS CON PALESTINA Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat condemnem rotundament el genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel al poble de Gaza i fem una crida a tots els docents a sensibilitzar els infants sobre la situació i a construir contextos educatius democràtics i pacifistes a l’escola. Instem la comunitat educativa a generar espais
Davant la sentència del TSJC que retalla el Decret del català a l’escola, denunciem una ingerència que posa en risc la cohesió, l’equitat i la tasca dels docents. Una sentència judicial no pot decidir què passa dins les aules. A les aules cal estabilitat, recursos i criteri pedagògic, no pas permanents incursions judicials. L’escola catalana
Arriba setembre i preparem la maleta per començar un nou curs, hi posem bons desitjos, emoció, il·lusions, reptes, però malauradament ja ens hem acostumat a omplir-la, també, amb la recança que provoquen les notícies que envolten el 0-3 i no són gairebé mai positives… No ens hem recuperat d’una que ja n’arriba una altra de
Aquest juliol hem posat punt final a un nou curs escolar des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ho hem fet celebrant la 60a edició de la nostra Escola d’Estiu. Seixanta anys dempeus, al peu del canó, des de la militància pedagògica i el compromís amb una educació transformadora. Ho hem fet des de
Abans d’abaixar del tot el teló d’aquest curs, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat volem fer palès, públic i visible el nostre suport a la comunitat educativa del 0-3 d’arreu del país, que pateix les decisions polítiques que han perdut de vista que, per sobre de qualsevol altra prioritat, hi ha d’haver sempre les
Autoras: Lidia Ferrer i Eva Sargatal, maestras de educación infantil Algo que se repite diariamente, habitualmente o periódicamente es cotidiano… pero quizás es más fácil de entender si nos centramos en sus antónimos: poco frecuente, atípico o insólito. Algunas personas, desgraciadamente, le llaman rutina, a menudo situándola en un contexto monótono o aburrido. Otros encuentran
Autora: Marta Ardite, historiadora de l’art i investigadora en mediació artística en la Universitat de Barcelona Quan pensem en experiències de lectura amb àlbums i llibres il·lustrats, sovint ens venen al cap una sèrie de codis molt assumits que condicionen la manera com abordem aquestes pràctiques. En l’àmbit escolar, per exemple, és fàcil imaginar una
Quina meravella observar el joc de l’infant, quan és lliure, quan aquest surt de la seva iniciativa, quan és ell qui el guia, qui el modela, quan n’és el protagonista. Veient l’infant jugar podem veure la intel·ligència de la natura que sempre va més enllà del que pot anar la nostra ment i els coneixements.
Autores: Lidia Ferrer i Eva Sargatal, mestres d’educació infantil Es diu que quelcom que es repeteix diàriament, habitual o periòdic és quotidià… però potser és més fàcil d’entendre si ens centrem en els seus antònims: poc freqüent, atípic o insòlit. Algunes persones, malauradament, en diuen rutina, sovint situant-la en un context monòton o avorrit. Altres
Autores: Gemma Pla Padrós i M. Antònia Pujol i Subirà Diuen que qui canta els seus mals espanta, però a l’escola no hem d’espantar cap mal perquè la quitxalla, si té algun “mal” són les seves ganes de jugar. Jugar, per què? Per aprendre, per descobrir sense pressa, amb espais per explorar tot gaudint del
Autora: Roser Ros Ets formal o bé informal? Siguis així o aixà, pots ser format, ser reformat, i fins i tot transformat! No et conformis a fer sempre el mateix que vas aprendre quan et formaren: reforma’t! Si no et formes et conformes a actuar de certa forma que uniforma, no et transforma. Dona forma
El auge del neofascismo es el síntoma. El capitalismo es la enfermedad. Capitalismo o vida. Capitalismo o bien común. No hay neutralidad posible. Dos modelos educativos avanzan a nivel mundial en direcciones opuestas y tenemos que optar. No hay neutralidad posible. Educación como inversión y bien privado El primero es el que se deriva de
Text: Pau Sobrerroca | Foto: Júlia M. i Adriana H. La jornada “Construint la identitat de la infància” va ser una oportunitat valuosa per reflexionar i adquirir arguments sòlids que permetin construir una identitat d’infància i de mestre profundament vinculada a una visió política de l’educació. Tot va començar amb la ponència de Ilaria Mussini, doctora
“Un graó no excavat a fons pels passos no és, considerat en ell mateix, res més que un trist llistó de fusta”, escrivia Franz Kafka a inicis del segle passat. És un aforisme que ens agrada tenir en ment quan pensem en la situació que vivim avui en el món educatiu. PIRLS2021 i PISA2022 ens
El curs 24-25 comença a caminar, ho fa, novament, de forma precipitada. Constantment se’ns demana pausa, rigor i plantejaments ben raonats, amb sentit comú i qui ens dirigeix des de dalt, ens precipita a una organització descontrolada, amb poc temps i sense el rigor d’una plantilla ben coberta que garanteixi un temps de coneixement del
Font: Lee Jungho Quan acabem el curs, afluixem la velocitat del fer per buscar espais de reflexió i començar valoracions i, sobretot, propostes de millora. És important que el que s’ha viscut serveixi per fer-ho millor: per això cal ser honestos i reflexionar de forma crítica i constructiva. El primer que hem de dir és que no ha
Enguany hem dissenyat una Escola d’Estiu amb la intenció de provocar, per tractar temes candents i discutits als centres educatius. Ens calen espais on els equips de mestres i altres professionals reflexionin i la 59a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha volgut oferir la possibilitat de parlar, debatre i escoltar diferents punts
L’article de Marta Mata, L’ensenyament al parlament, publicat al número 114 de Perspectiva Escolar l’any 1987, explica que la llei oficialment titulada Reguladora del procés d’integració a la xarxa de centres públics de diverses escoles privades, i coneguda com la llei del CEPEPC, havia de ser, i de fet ho és, una llei característica de
El projecte REO Eco-hotels Project de Marta Ayats, Alexandra Carbonell i Laia Planella de l’Institut la Garrotxa (Girona) guanya la categoria co-creació per un grup de docents del mateix centre als premis DICOLED. La primera part del projecte es centra en explorar i comprendre l’arquitectura sostenible, així com en el disseny d’un Ecohotel tenint en compte
El projecte REO Microorganisme per tot arreu! d’Alba Guiral i Mercè del Barrio de l’Institut Guindàvols (Lleida) Sant Jordi (Tarragona) guanya la categoria Batxillerat/Centres Formatius als premis DICOLED. És un projecte d’indagació científica creativa. Cada grup de treball defineix una pregunta de recerca investigable en relació als microorganismes i desenvolupa un cicle complet d’indagació científica oberta.
El projecte REO 10 torns pel col·lapse guanya la categoria de Secundària als premis DICOLED. Creat per Felip Lorenzo Moreno, Oriol Guinart i Victor Lopez de l’Institut Ca n’Oriac (Sabadell), Institut Lauro (Barcelona), ICE_UAB (Cerdanyola del Vallès). Aquesta proposta serveix com a una útil al·legoria per a abordar temes relacionats amb els recursos energètics. Se suggereix la
El projecte REO Genious Hour! d’Elena Vercher Ribis de l’Escola Sant Jordi (Tarragona) guanya la categoria d’Infantil/Primària als premis DICOLED. Llibres accessibles per a alumnes amb alguna discapacitat sensorial, joguines interactives, taules de música… tot això i molt més és el que els alumnes de quart de primària han creat al projecte anomenat “Genius Hour!”.
Foto: REO de Cesc Ayora, de l’Escola Tecnos, Premi DICOLED en la categoria de docent individual Amb dotze anys vaig governar una antiga ciutat romana. Sota el meu breu, però frenètic, mandat, la ciutat va créixer, va prosperar econòmicament, va superar diverses incursions per part d’exèrcits bàrbars i cartaginesos i va esdevenir, finalment, una
Introducció Des de fa dècades, diverses corrents crítiques fan propostes per millorar l’escola moderna de masses nascuda al s. XIX. Volen transformar el seu funcionament burocràtic, una identitat dels i les professionals restringida, un rol dels infants i joves passiu, i unes dinàmiques i uns continguts sense massa sentit ni interès per a bona part
El passat 17 de febrer l’Associació de mestres Rosa Sensat va convocar a professionals de l’educació a una trobada per revisar el Decret 282/06 que regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres. Les sales plenes de mestres amb energia i convicció per parlar del decret i les seves condicions. Un escenari
Creiem que és evident que la societat va més ràpida que qualsevol iniciativa de canvi que es vulgui dur a terme en els centres educatius. Les escoles i els instituts són complexes amb engranatges sovint lents i pesats. Ara bé, com a mestres, com a professores, com a educadores no podem i no volem quedar-nos
[Clica aquí per llegir la primera part de l’article.] Com ensenyar perquè aprenguin Michel Saint-Onge va escriure un llibre que va titular amb una pregunta que molts ens hem fet alguna vegada: “Jo explico, però ells… aprenen?”. Ignoro quina va ser la seva resposta, però ja s’endevina un qüestionament de l’anomenada classe magistral (fer classe
[Clica aquí per llegir la segona part de l’article.] “Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre
A França, com a casa nostra, el debat sobre l’educació viu una època calenta. El cap d’Estat francès, Emmanuel Macron, vol arrabassar espai a la ultradreta i un dels missatges que fa servir és el de propostes educatives conservadores. El seu govern, ara presidit per Gabriel Attal, fins fa uns dies, ministre d’Educació, segueix les
“ No és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola,sinó l’infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació”. Frase de Marta Mata Garriga D’ençà que hem conegut els resultats de l’informe PISA s’ha escrit i se n’han fet múltiples lectures, s’han repartit culpes a tort i
Vaig conèixer a la Carme quan les dues érem a la prehistòria de la nostra vida. Teníem poc més de vint anys. Una etapa en la qual les dues buscàvem trobar el nostre lloc en un món que, en el nostre país, passava per un moment tan obscur que ni tan sols les preguntes eren
Foto: Colònies escolars, 1919. © Arxiu General del Consell de Mallorca (AGCM) Del 7 d’octubre al 27 de novembre s’ha pogut veure al Centre Cultural de la Misericòrdia de Palma l’exposició «Les colònies escolars de la Diputació Provincial de les Balears 1893-1936» organitzada per l’Arxiu General del Consell de Mallorca i pel Grup d’Estudis d’Història de
Ha plogut molt des que, un 25 de novembre, les tres germanes Mirabal: Patria, Minerva i Maria Teresa fossin brutalment assassinades, per ser dones i activistes. Seixanta-tres anys després continuem recordant-les. El 25 de novembre -Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones-, és un dia de denúncia i de reclamació de
El mes de novembre és per a molts professionals de l’educació el mes en el que podem reivindicar, amb una mica més de rellevància, els drets dels infants. Aquest any, el proper dia onze, la XVI Jornada Marta Mata s’ocuparà de “Impulsors dels Drets dels Infants: Englantine Jebb i Jordi Cots”. La primera com a referència
Foto: Revista Infància 253 Fa bastant de temps vaig començar un grau universitari que mai he acabat; no el feia per obtenir un títol, només per aprendre. Hi havia algunes matèries que no m’interessaven massa, però altres, moltíssim. Amb una d’elles vaig tenir una gran decepció: els treballs es feien fàcilment buscant les respostes amb
Foto: Antoni Poch de l’Associació de mestres Alexandre Galí, Assumpta Baig de la Fundació Marta Mata, Mar Hurtado de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Núria Larroya de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya OFRENA FLORAL A FERRER I GUÀRDIA 114è aniversari de l’afusellament Monument a la muntanya de Montjuïc (Av. de l’Estadi, 31-33)
Sort i encerts per aquest nou curs que comença. Dic això i m’adono que és un desig que té un sentit absolutament literal. Una frase maca i encoratjadora, però que expressada sense un context amb més contingut fa una mica de vertigen. Abandonar l’educació dels nostres infants i joves a l’atzar és del tot irresponsable,
Ser mestre de primària té moltes coses bones. Una d’elles és conviure amb l’edat de la innocència, que a tots nosaltres cada dia ens cau més lluny. Cert que en moltes ocasions els nostres alumnes ja conviuen amb les realitats fosques de la societat, sempre inacceptables i particularment doloroses quan toquen als infants i joves.
Aquest any hem tractat un dret universal que s’expandeix al llarg de la vida i que, tot i que hi ha diversos agents implicats, l’escola té l’obligació de garantir: el dret a llegir. Descarrega’t les Conclusions de la 58a Escola d’Estiu És evident que la lectura té una funció catalitzadora, afavoridora de l’equitat i d’un
La implantació del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals va començar com a Pla Experimental a 2015 en municipis de menys de 2500 habitants. Cinc anys després l’Ordre EDU 67/2020 regula el procediment d’implantació que comença citant l‘article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre el dret de totes les persones a una
A l’acabament del segon trimestre ens arriba una informació directament del Departament d’Educació amb la concreció del calendari escolar 2023-24, que diu: «El curs començarà el 6 de setembre per Educació Infantil, primària, secundària i formació professional bàsica, el 12 per batxillerat, formació professional i ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny i el 18 de
“Treballar plegats per una escola inclusiva i un món amb el ple assoliment dels drets dels infants en situació de discapacitat intel·lectual com la síndrome de Down” L’escola inclusiva és un dret. Així ho determinen les Nacions Unides amb la Convenció sobre els drets de les persones en situació de discapacitat i l’Agenda 2030 pel
D’acord amb el principi d’escola inclusiva, tot l’alumnat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb un especial èmfasi en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb la provisió dels suports complementaris que requereixin, d’acord amb les seves necessitats concretes. La Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per
QUI SOM? L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” està ubicada a Sarral, una població de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. Al centre de la població, just al carrer que porta el nom de la nostra escola, hi trobem l’Escola Bressol. L’escola és petita, d’una planta i totes les estances tenen grans finestrals. Darrere
“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les
La declaració dels drets dels infants l’any 1989, va establir el document clau que tots els estats estan obligats a seguir per tal de garantir que els infants d’aquests territoris, puguin participar i exercir els seus drets en els àmbits que els afecten. En l’era actual, com bé podem observar tan sols mirant les notícies, aquests drets que es
Feia temps que ho intentàvem, però el dia a dia, les vides, la pandèmia i els enormes malabarismes que hem de fer les escoles per visitar-ne d’altres ens ho havia posat difícil. La perseverança, però, és una de les nostres virtuts, així que aquí estem: un matí qualsevol del mes de maig a les portes
El món educatiu està en moviment, es parla i s’inicien debats interns, a les xarxes, a peu d’escola i dins les formacions. Es parla dels mestres, en primera persona, del que necessitem, les mancances, d’un futur, del mètode, de les crítiques d’una societat que opina fent saber el seu malestar, de què és millor per
Font: Gorka Goitia Parlar de drets és quelcom molt gran. Implica una gran responsabilitat perquè darrere el compliment dels drets hi ha algú que hi vetlla i s’hi compromet. Per tant, parlem de compromís i responsabilitat. Dos dels grans deures de la persona educadora. On queden doncs frases del tipus “sóc mestra perquè m’agraden els infants” o
