OPINIÓ Ramon Breu Per què cal potenciar les competències digitals? El fenomen digital ens envolta i resulta evident que l’escola té el deure de donar claus per interpretar allò que condiciona i presideix el nostre món. El Consell de la Unió Europea en el seu document del 26-11-2012 definia l’alfabetització múltiple com la comprensió, utilització
ACTUALITAT L’Assemblea General de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, celebrada aquest dissabte 17 de juny, ha escollit a Marta Guzman (Tresorera) i David Altimir (Secretari) com a nous membres de l’Executiva de l’entitat, en substitució de Maria Vinuesa i Rosa Ferrer. L’Executiva es completa amb la presidenta Francina Martí. Per la seva banda, també s’incorporen
OPINIÓ David Altimir No hem de fer un món més simple per ajudar els infants, sinó un món més senzill, que vol dir més comprensible. I això val tant per l’escola com per qualsevol altre context educador, com la família o els espais públics. – Perdoni… en aquest restaurant tenen wifi? És que si el
OPINIÓ M. Assumpta Baig Cal reivindicar i exigir que les administracions inverteixin en educació infantil amb unes escoles dignes, uns mestres preparats, i unes ràtios que permetin als infants desenvolupar al màxim la seva personalitat, el seu talent i la seva capacitat mental i física. Darrerament, es torna a parlar amb insistència de si
OPINIÓ David Aparicio En aquests darrers anys, el concepte de família s’ha diversificat i ampliat, reconeixem noves estructures familiars i constatem que no hi ha models ideals sinó relacions reals, i cada persona mira de trobar la seva forma de relació. Tots tenim uns referents, però hem de possibilitar un diàleg entre els nostres models
OPINIÓ Dimas Fàbregas Gomis Darrerament la comunitat educativa estem vivint un temps apassionant de debat sobre com volem que sigui l’escola del segle XXI i quin és el model educatiu que hem de construir plegats. Experts de tots els àmbits coincideixen que la creativitat n’ha de ser un pilar fonamental, juntament amb la innovació. Personalment
OPINIÓ David Bueno David Bueno en aquest article sosté que l’important no és llegir des de ben petits, quan abans millor, sinó gaudir amb la lectura. I que ensenyar a llegir és una gran responsabilitat pels mestres, atès que alteren físicament el cervell dels infants i condicionen no només la manera com percebran la lectura
OPINIÓ Jaume Cela M’agrada perquè creu en la força de l’adolescència tot i saber que no existeix l’adolescència, si no els adolescents i les adolescents, que no és ben bé el mateix, perquè l’educació, tot i tenir present allò general, singularitza l’acció educativa, Ja sé que no sóc gota original, però m’agrada en Jaume
ACTUALITAT La xarxa europea d’educadors ConCrit (CONstructive CRITicism) celebra la seva 11a trobada a Barcelona, els dies 26 i 27 de maig. ConCrit (CONstructive CRITicism) és una xarxa d’educadors, pedagogs, estudiants i altres figures professionals vinculades o interessades en l’educació, dins la qual hi ha com a membre fundadora l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els
OPINIÓ Quan s’acaba el curs escolar, comença l’escola dels mestres, l’Escola d’Estiu: un punt de trobada dels mestres que sabem que no s’acaba mai d’aprendre, que aprenem al llarg de tota la vida, i que per aprendre ens necessitem els uns als altres. Aquest 2017, la 52a Escola d’estiu de Rosa Sensat neix amb
OPINIÓ Hi havia una vegada una princesa que n’estava tipa de ser vista com algú a qui calia salvar, cuidar i protegir, que tenia inquietuds, que tenia idees, que tenia emocions, creativitat, recursos, i moltes ganes de sortir a explorar el món, però que se sentia insegura de fer coses per ella mateixa ja que
OPINIÓ Joan M. Girona Les escoles privades i concertades poden tenir un ideari concret amb l’obligació de fer-lo públic. Ara bé, els centres escolars públics no poden tenir un ideari específic: han d’estar oberts a tothom respectant els principis i les normatives de que ens hem dotat entre tots i totes. Per tant afegir-hi creences
OPINIÓ Òscar Puigardeu Els nostres alumnes viuen i viuran en una societat altament tecnificada en què la innovació constant i la recerca seran centrals. Aquesta societat complexa requereix ineludiblement un treball multidisciplinari i cooperatiu. És en aquest món on la competència emocional i les habilitats socials deixen de ser només una virtut per convertir-se també
OPINIÓ David Altimir Només podrem parlar de canvi cultural, com diu el nostre amic Gino Ferri quan es prova de construir una escola, o més generalment una experiència educativa, coherent i solidària amb la identitat de la infància, i quan s’intenta respectar els nens i nenes en tot el que son les seves maneres d’aprendre,
OPINIÓ Eva Sargatal Es percep a les xarxes socials que l’estiu no queda massa lluny perquè es comencen a olorar les escoles d’estiu. Comencem a veure els primers programes amb grans professionals i cursos de formació per a tots els gustos. S’acosta un moment doncs, important per a tot mestre. S’acaba un curs i arriben
OPINIÓ Jaume Funes Quan els infants que van a l’escola provenen d’entorns desafavorits per culpa de les desigualtats, l’escola pot obviar l’origen i l’entorn del que provenen o considerar-lo tractant de compensar alguns dels seus efectes. Una escola disconforme amb les desigualtats socials, planificada per no aguditzar-les, té en compte tres aspectes cabdals: no priva
“Què ens fa humans. Un programa alternatiu de ciències socials” és el darrer Premi Marta Mata de Pedagogia. Els autors, Carles Anguera, Pilar Benejam, Dolors Bosch, Roser Canals, Carles Garcia i Neus González-Monfort integren el Grup de Recerca i Innovació en el Currículum de Ciències Socials (GRICCSO), ofereix en aquest llibre una programació per a
OPINIÓ Context: un grup de 28 infants de segon de Primària, que es podria qualificar «d’especial dificultat», conseqüència de la seva composició i de la història escolar. El primer dia de curs em vaig sentir invisible: no responien quan els donava la benvinguda, es quedaven al passadís xerrant, canviant cromos, discutint… i entraven a l’aula
OPINIÓ David Bueno Els coneixements en neurociència han vingut per quedar-se, i ja estan començant a implicar petits canvis en la manera com concebem el cervell dels alumnes. La pedagogia se n’ha de nodrir, i ho ha de fer amb entusiasme, però continua i continuarà essent imprescindible. Fa pocs dies, un company especialitzat en periodisme
OPINIÓ En la darrera primavera transformadora de l’educació es parla molt d’innovació, d’escola viva, d’escola lliure o d’educació avançada, però l’escola bressol segueix sent, en molts casos, la gran oblidada de companys i companyes professionals de la resta del sistema. Estem vivint uns moments de transformació social importantíssims. Aquestes transformacions, que en alguns camps encara
OPINIÓ Francina Martí Segons el pedagog italià Francesco Tonucci la millor escola és l’escola pública més propera a casa. En el nostre país, i sobretot a les grans ciutats com Barcelona, estem molt lluny que aquesta afirmació sigui real. La mala notícia és que vivim una situació anòmala, comparada amb altres llocs d’Europa. Totes les
OPINIÓ Elena Montiel La riquesa d’una novel·la, d’una pel·lícula o d’una obra de teatre serà conseqüència de la profunditat dels seus personatges. Si no volem crear personatges de cartró pedra, hem de tenir molt present la complexitat de la psicologia humana. Per què? —em pregunta la Mercè Company—, per què fa això el teu personatge?
OPINIÓ David Castillo 9 del matí a una escola qualsevol. Una aula, 25 infants i un mestre que intenta captar la seva atenció modulant la veu i gesticulant davant d’un auditori que passats cinc minuts comença a moure’s, a mirar per la finestra, a tocar i molestar als companys… Creix la tensió en el mestre
OPINIÓ Maria Vinuesa Si ens creiem que l’acció educativa a les escoles no es pot portar a terme sense les famílies, i hem de començar a pensar quines estratègies participatives s’han de dissenyar. Ja fa molt temps que ningú dubta que el rol de les famílies dins l’escola és fonamental, afortunadament ja ha quedat superada
Educar és una ofrena i un ritual.
Educar és oferir una essència,
acompanyar-la d’una manera de fer i ser
concretes, mesurades, apamades.
Sotmeses a l’autocrítica constant i ferotge.
Sotmeses a la necessitat imperiosa de créixer i aprendre més.
Formar-se més. Per a oferir més.
OPINIÓ Xavier Besalú La llibertat d’elecció de centre no és pròpiament un dret, sinó un interès legítim, és a dir, l’expressió d’una preferència, de la qual, però, no en derivaria la inexorabilitat de la seva satisfacció per part de les administracions públiques. Diu la llei vigent: “Les Administracions educatives regularan l’admissió d’alumnes en centres
OPINIÓ David Bueno Us heu preguntat mai per què és tant fàcil aprendre a parlar quan tenim un o dos anys, però en canvi costa tant aprendre idiomes nous quan ja som grans? Per què els adolescents passen de la felicitat més absoluta a la més gran de les emprenyades o desil·lusions en qüestió de
OPINIÓ Rosa Ferrer Tot el que nosaltres som en l’edat adulta té una directa relació amb el que hem viscut en la nostra primera infància. Com hem estat tractats, con ens han parlat, com ens han mirat… Si hem estat tinguts en compte o ens han deixat al marge. Les mestres d’educació infantil sempre
OPINIÓ Cristina Villalba El text següent és la carta al director que Cristina Villalba, Biòloga i professora d’escola pública, ha enviat a La Vanguardia i no s’ha publicat, com a resposta a la informació “Un mal professor influeix un 6% en el rendiment d’un estudiant” apareguda en aquest diari el passat 23 de febrer.
OPINIÓ Els moments de canvi d’escola, de tria d’escola, van associats als canvis de vida que comporta el creixement dels infants. Són moments de decisions importants per a la vida dels infants, i de les famílies: la separació de la família quan entra a l’escola bressol, el pas a l’escola d’infantil i primària, a l’escola
OPINIÓ Jaume Funes La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants
Avui, dijous 9 de març, la comunitat educativa estem convocats a una vaga als centres docents. Les grans reivindicacions que sustenten aquesta convocatòria són tres: paralització i reversió de les retallades, eliminació de les diferents «contrareformes» aplicades en diferents nivells educatius i derogació de la LOMCE.
OPINIÓ Esther Cortada Per avançar cap a la coeducació, les mestres, igual que els mestres, podem desenvolupar una sensibilitat que ens permeti fugir dels estereotips, utilitzar un llenguatge no excloent, transformar els continguts del currículum, donar prioritat a les relacions…, però sobretot podem valorar en positiu la nostra presència i les nostres potencialitats per convertir-nos
OPINIÓ GRICCSO La innovació sovint s’ha identificat amb la metodologia que el professorat utilitza. Però la innovació no se centra tant en el “com” que fa referència a la metodologia, si no en el “què”. En les nostres darreres entrades hem parlat d’aspectes com els grups de treball, l’ensenyament de les ciències socials o
“El currículum? Els sabers bàsics per a la humanitat: comunicació, cultura, ciència, salut, ciutadania i creativitat són l’aliment de la fam de formació humana de la infància, des del primer moment”. Marta Mata
OPINIÓ Francina Martí L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. Un lloc on aprenem junts, perquè no pot ser d’altra manera, perquè sempre aprenem amb la interacció amb els altres. I hi aprenem tots: nens i nenes, joves i mestres, perquè els mestres també aprenem ensenyant… Un lloc on aprenem
OPINIÓ Joan M. Girona Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència. Al llarg dels quaranta anys que he treballat de mestre i de professor he desobeït conscientment més d’una vegada, i he fet front a les conseqüències.
OPINIÓ Jaume Centelles Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran. Des de fa
OPINIÓ David Altimir No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui, del que sóc a temps de fer, per deixar una empremta positiva Avui
ACTUALITAT L’Associació de Mestres Rosa Sensat participa, amb el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Escola Nova 21 i I’ICE de la UAB en el projecte Xarxes per al canvi, una iniciativa presentada públicament avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb l’objectiu que en tres anys tots els centres educatius de Barcelona puguin estar immersos
Entrevista a Aina Tarabini, sociòloga de la UAB: “Actuem contra l’abandonament quan el mal ja està fet, i sempre sobre els alumnes en risc. Mai pensem en modificar el sistema”
L’economista explica que el govern de Tsipras va esborrar tot rastre de l’auditoria que li va encarregar perquè deixava en evidència la seva postura, “la de claudicar contra la troica”
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me
ACTUALITAT Aquesta és una de les conclusions del tema general de l’Escola d’enguany, que ha tingut com a fil conductor el «Bé comú, en construcció» i en el que hi han participat Yayo Herrero, Vicenç Molina, Sergi Cutillas, Aina Tarabini i David Fernàndez. La lectura pública de les conclusions i l’acte oficial de cloenda de
Introduir la dansa a l’escola va ser la gran tasca i la gan passió del mestre i ballarí Joan Serra segons el seu “biògraf” el músic Joan Figueres. Figueres, que ha dedicat un any de la seva vida a escriure el llibre “La dansa a l’escola, El mestratge de Joan Serra” vol fer-li justicia fent que el seu llegat arribi a tothom.
És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació
Aspasim, un centre especialitzat en educació especial, dóna les claus de l’escola inclusiva a un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat «L’escola inclusiva: eines, mètodes, estratègies i recursos pràctics». És el nom d’un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat que vol compartir estratègies que permetin als nens i nenes amb discapacitats formar-se sense sortir de
Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El
Entrevista a Boris Mir, professor a l’Institut-escola Les Vinyes i ara director adjunt d’Escola Nova 21: “El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin”
És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes
