projecte
OPINIÓ Un any més arriba l’Escola d’estiu de Rosa Sensat. Un temps per compartir, reflexionar, conèixer, créixer, conviure, aportar, rebre, implicar-se… temps per pensar i per aprendre. Aquesta escola de mestres ve de lluny, cinquanta-tres anys de vida, i des dels inicis ha estat definida, no només pel calendari o per les activitats, sinó sobretot
OPINIÓ Marc Martínez Doctora en ciències químiques i exdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, Neus Sanmartí (Barcelona, 1943) és pedagoga en actiu, i ha centrat la seva recerca dels últims anys en els sistemes d’avaluació escolar i l’efecte que tenen en els alumnes. «Cal un canvi profund», sentencia al final de
OPINIÓ Elisabeth Montamat Fa deu anys que és directora de l’escola bressol Børnehaven Skovtrolden, a prop de la ciutat danesa d’Aarhus. Tove Rasmussen fa gairebé quaranta anys que es dedica al món de la pedagogia, des que va acabar l’escola i va entrar com a ajudant en una. En aquell moment va veure que
OPINIÓ Jaume Funes Fa poc més d’un mes el Tribunal Suprem acordava considerar que escolaritzar nois i noies de manera separada no és cap segregació que vulneri drets, i que les escoles que ho fan han de rebre els mateixos diners de l’Administració que les escoles que escolaritzen infants de qualsevol sexe i gènere junts.
OPINIÓ Elisabeth Montamat Laura Malavasi és una pedagoga autònoma, formadora i consultora que s’ocupa de projectes de formació i de coordinació pedagògica per a serveis de 0 a 6 anys a moltes regions d’Itàlia. També col·labora amb la Universitat de Parma, amb laboratoris de dades i ha dirigit una cooperativa social. Té una història molt
Soraya Vega, de la Fundació Trànsit*, i en Nac, un activista trans, han portat a terme una formació per apropar el trans* a les escoles. Per comprendre’l han realitzat una aproximació teòrica als principals conceptes, i proposen eines i recursos per portar a les aules. Acollim, respectem i entenguem la realitat de les persones trans*.
Per a la pedagoga italiana Laura Malavasi “el joc és l’experiència humana transcultural i intercultural que manté el món unit”
El treball conjunt per la transformació educativa Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat en una
I també pots veure aquí tots els vídeos de la 52a Escola d’Estiu, incloses les conferències del Tema General, les dues converses i els resums de tots els dies. Aquest any també podràs seguir la 53a Escola d’Estiu a través dels vídeos que t’oferirem diàriament i que trobaràs
ACTUALITAT Dona, mestra d’infantil o primària, de més de 50 anys, de la ciutat de Barcelona i que treballa en un centre públic, aquest ha estat el perfil de la persona que ha participat a la 52a Escola d’Estiu. La 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat ha comptat enguany amb l’assistència de 1.502 mestres i
Amb aquesta contundència s’expressen les conclusions del Tema General de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Un canvi educatiu necessari que ha de partir de cada escola i del treball en equip, rigorós, dels equips de mestres per aconseguir persones més lliures i més competents, que construeixin un futur amb oportunitats per a tothom.
Som a la formació que organitzen Carme Alemany i Eloi Arisa, mare i fill, en la qual conviden a repensar l’organització de l’espai i el temps, així com el paper dels mestres d’infantil, primària i secundària. Els adults, avui convertits en infants, es troben en la pell d’aquells a qui hauran de tractar una altra
Irene Balaguer recorda el periodista Carles Capdevila i li agraeix que hagi estat el portaveu dels més silenciats, dels més silenciats de tots: la infància. Vaig saber que havies marxat pel Facebook d’una amiga granadina, que senzillament deia: «Gracias, Carles.» El dubte sobre què volia dir em va durar poc, perquè, com un reguerot de
Situar l’aprenent en el centre de l’aprenentatge, fer una educació flexible, oberta als canvis i a la societat, on el mestre deixi de ser un aplicador per passar a ser un creador dels contextos que necessita per als seus alumnes són tres dels desitjos que la Begonya, la Núria i la Patrícia expressen en aquesta entrevista.
Heike Freire, psicòloga i filòsofa de formació, suggereix que cal concebre l’educació verda més enllà de l’oposició camp-ciutat.
La participació de les famílies en l’educació formal s’ha de concebre des de tots els angles possibles per tal de generar projectes educatius confortables per tothom. Repensar l’educació en termes de comunitat educativa requereix, també, repensar la participació de les famílies en l’educació reglada. Per Toni Tort, professor de la Universitat de Vic (UVic) i
Vet aquí que una vegada… vaig descobrir que els núvols es bellugaven. Sí, sí! És cert per molt que sembli impossible. El que passa és que són molt pocs els que han tingut el plaer de veure-ho i poder-ne gaudir. Només cal aturar-se. Aturar-se!! Quina paraula tan complexa! Com a mestres, ara en tenim l’oportunitat.
“Educar és reproduir una ideologia, entesa com la manera com s’ordenen les idees. El que reproduïm és un esquema, que té la funció de calmar un món complex, i que permet que ens mostrem com a quelcom que no som: coherents.”
Quima de Haro i Núria Paret, com a part de l’equip d’Aspasim, fan un curs per millorar l’educació inclusiva entre docents i pedagogs. La Judit és una nena de parvulari, amb un trastorn del desenvolupament que fa que no tingui llenguatge. La Quima de Haro, mestra d’educació especial, explica com a través de petits gestos
Jaume Funes parla en aquest article sobre la recent sentència del Tribunal Suprem que considera que escolaritzar nois i noies de manera separada no és cap segregació que vulneri drets i que les escoles que ho fan poden continuar rebent diners de l’administració. Fa poc més d’un mes el Tribunal Suprem acordava considerar que escolaritzar
Entrevista a l’exdiputat de la CUP: “Jo m’he entès més amb comandaments de Mossos d’Esquadra que amb polítics”
OPINIÓ David Altimir Aquest proper curs 2017-2018, les persones que han volgut entrar a qualsevol universitat catalana per estudiar un grau de mestre, han hagut de superar unes proves anomenades PAP: proves d’aptitud personal. Aquesta ha estat una iniciativa del que es coneix com a MIF: un programa de Millora i Innovació en la Formació
“La transformació pedagògica afectarà l’organització de l’escola, i haurem de deixar de banda el costum de treballar a l’aula amb els nens de manera autònoma per passar a coordinar-nos en equip.”
“La lògica de l’empresa penetra en tots els àmbits, també en l’educació”, aclaria Anna Quintanas, quan recordava que estem davant d’un moment històric ple d’oportunitats, però que aquestes oportunitats generen alhora riscos que s’han de vigilar. La 52a escola d’estiu Rosa Sensat va arrencar amb força, i va arrencar conviccions que tenim d’allò més arrelades.
Hi ha un consens que la bona lectura és una activitat que dona plaer, i que és imprescindible per fer una ciutadania crítica. Una cosa sembla clara, entorns rics en estímuls lectors de qualitat, com són les biblioteques, contribueixen a crear i mantenir el gust per la lectura i els llibres des de la primera
“Tot el que porta el prefix neuro en aquests moments és una moda. I en l’educació també”, diu David Bueno. Professor de biologia de la UB Bueno és avui, malgrat l’afirmació anterior, un dels principals divulgadors a Catalunya de la Neuroeducació
A partir d’avui, 1.500 mestres i professors comencen a Barcelona la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com un espai de trobada, formació i canvi educatiu que es repeteix en tot el territori català, gràcies al que podem anomenar la força de les escoles d’estiu. La persona és qui fa la idea, i no a
Aquesta 52a edició de l’escola d’estiu de Rosa Sensat comença amb el propòsit d’acollir tots els mestres i educadors que ens proposem fer realitat un canvi educatiu en profunditat amb tots els reptes i oportunitats que se’ns plantegen. Un any més l’Escola d’Estiu és l’espai de trobada de tots els mestres compromesos i implicats en
A la 53è edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat hem volgut conèixer què pensen els estudiants de secundària del sistema educatiu actual, i els hi hem demanat propostes de millora. Així, una quinzena d’estudiants de primer de batxillerat dels instituts Infanta Isabel i Joan d’Àustria han debatut amb el professor Joan M Girona. Mira
Entrevista a Aina Tarabini, sociòloga de la UAB: “Actuem contra l’abandonament quan el mal ja està fet, i sempre sobre els alumnes en risc. Mai pensem en modificar el sistema”
L’economista explica que el govern de Tsipras va esborrar tot rastre de l’auditoria que li va encarregar perquè deixava en evidència la seva postura, “la de claudicar contra la troica”
Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil, garantir la cohesió social i apostar pel futur d’una societat. «La meva filla té sis anys. A l’escola s’ho passa molt bé, però no puc apuntar-la a cap activitat extraescolar. Els preus han pujat molt i ara acabo de sol·licitar la renda mínima garantida. Espero que me
Introduir la dansa a l’escola va ser la gran tasca i la gan passió del mestre i ballarí Joan Serra segons el seu “biògraf” el músic Joan Figueres. Figueres, que ha dedicat un any de la seva vida a escriure el llibre “La dansa a l’escola, El mestratge de Joan Serra” vol fer-li justicia fent que el seu llegat arribi a tothom.
És hora de preguntar-nos per què el programa Escola Nova 21 ha cridat l’atenció i ha generat interès entre tants mestres; de preguntar-nos també què es pot fer des de Rosa Sensat per mostrar i demostrar a tots aquests mestres que l’associació és un instrument vàlid per a la renovació pedagògica, per a la formació
Aspasim, un centre especialitzat en educació especial, dóna les claus de l’escola inclusiva a un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat «L’escola inclusiva: eines, mètodes, estratègies i recursos pràctics». És el nom d’un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat que vol compartir estratègies que permetin als nens i nenes amb discapacitats formar-se sense sortir de
Jaume Cela ens parla, aprofitant un aforisme de Joan-Carles Mèlich i un poema de David Jou, sobre la importància de l’acollida, la companyia i la responsabilitat cap a l’altre en l’acció educativa. Pensava sobre què escriure aquests dies d’Escola d’Estiu per publicar al Diari i he pensat que seria una bona idea fer-vos un regal. «El
Entrevista a Boris Mir, professor a l’Institut-escola Les Vinyes i ara director adjunt d’Escola Nova 21: “El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin”
És un problema seriós: la feminització creixent a l’ensenyament, a la sanitat, als anomenats serveis socials. Com fer una educació igualitària, no sexista, sense equilibri de sexes als claustres? Cal reivindicar-ne la necessitat als centres escolars d’infantil, primària i secundària obligatòria. Visita de mestres a Rosa Sensat. Moltes escoles i instituts es preocupen que totes
Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li
Yayo Herrero, antropòloga ecofeminista, parla de l’ecofeminisme com a corrent de pensament i moviment social perquè tracta d’arribar a la transformació real de les vides de les persones.
Entrevista a Neus Baches, professora de secundària especialitzada en el treball per projectes: “El treball per projectes és una manera de treballar globalitzant organització, àrees, edats o continguts”
Una sèrie de debats sobre el bé comú ha protagonitzat l’inici de l’Escola d’Estiu. Des de l’activista David Fernández fins a l’antropòloga Yayo Herrero passant per la sociòloga Aina Tarabini han reflexionat sobre aquest concepte en transformació. Debat amb David Fernàndez «Aspirem a una vida digna sabent que l’única possibilitat d’obtenir-la és col·laborant entre tots.»
Amb la calor queda en l’oblit que al llarg del curs tenen infàncies tant sols escolars i que les vacances recorden punyentment el seu dret a educar-se jugant, compartint, descobrint altres indrets, podent sentir que la mare té temps per pensar en el seu món… tot l’any. Han arribat les vacances. Els dies en els
Un infant quan aprèn a caminar, cau i s’aixeca molt sovint. Aprendre a caminar vol dir esforçar-se, superar pors i inseguretats, ser constant i perseverant, i cadascun ho fa al seu ritme. Però ningú discuteix que es important que passi per aquesta fase, per a anar a millor, perquè guanyarà en formes de desplaçarse i
Entrevista a Miquel Àngel Essomba, responsable d’educació de l’Ajuntament de Barcelona: “L’educació a aquesta ciutat no es pot entendre sense l’existència de l’associació Rosa Sensat”
La renovació pedagògica es fa lloc a les escoles de forma transversal i des de baix, mitjançant espais de reflexió, sense receptes i repensant l’educació com un bé comú. La formació continuada i el reciclatge constant del professorat és una de les claus principals per dur la renovació pedagògica a les escoles. Davant les innovacions
Si creus que els mestres tenim molt per aprendre, aquesta escola d’estiu t’espera perquè facis la teva aportació per reflexionar, compartir, conviure i aprendre. Tots ens fem falta… La 51a Escola d’estiu de Rosa Sensat vol ser un espai de llibertat, de trobada, de reflexió, per compartir el somni d’aquesta escola que ja anem fent.
ACTUALITAT Dona, de més de 50 anys, mestra d’Infantil i Primària en una escola pública, radiografia dels participants a l’Escola d’Estiu. Les dades de les persones participants a la 50a Escola d’Estiu indiquen que el 88% són dones; el 33%, majors de 50 anys; el 60% treballen en una escola pública; el 28% ho fan
Maria Antònia Canals és una de les set persones fundadores de Rosa Sensat ara fa 50 anys. Ens explica per què va néixer i què ha aportat a l’educació d’aquest país.
Carme Junyent afirma que aquesta manera de combatre la discriminació sexual fent desdoblaments en la llengua només es dóna en el català i castellà, i ara comença en el gallec.
