QUI SOM? L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” està ubicada a Sarral, una població de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. Al centre de la població, just al carrer que porta el nom de la nostra escola, hi trobem l’Escola Bressol. L’escola és petita, d’una planta i totes les estances tenen grans finestrals. Darrere
Oferim una previsió d’actes i activitats que pensem que poden ser del vostre interès. És una agenda viva, amb moltes ganes i esperances de poder-se anar omplint de trobades de mestres inquietes. Aquesta segona agenda estacional va de la mà de les propostes de l’Escola d’Hivern i Primavera, d’acompanyament a centres i de les Mini Biblioteques Ambulants Temàtiques.
Darrere dels èxits dels i les alumnes hi ha molta feina de profes que, sovint, passa desapercebuda als ulls externs. En un context d’escola que es construeix de nou, com el nostre, aquest “backstage” de feina és encara més necessària, perquè tot està per inventar. La nostra participació en l’acte de Rosa Sensat en defensa dels
“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin. És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les
Núria Vouillamoz ha rebut el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora. L’Associació Punt de Referència ha estat reconeguda amb el 20è Guardó Marta Mata en modalitat col·lectiva. El fotògraf i documentalista Sergi Bernal ha rebut el
Feia temps que ho intentàvem, però el dia a dia, les vides, la pandèmia i els enormes malabarismes que hem de fer les escoles per visitar-ne d’altres ens ho havia posat difícil. La perseverança, però, és una de les nostres virtuts, així que aquí estem: un matí qualsevol del mes de maig a les portes
El món educatiu està en moviment, es parla i s’inicien debats interns, a les xarxes, a peu d’escola i dins les formacions. Es parla dels mestres, en primera persona, del que necessitem, les mancances, d’un futur, del mètode, de les crítiques d’una societat que opina fent saber el seu malestar, de què és millor per
Font: Gorka Goitia Parlar de drets és quelcom molt gran. Implica una gran responsabilitat perquè darrere el compliment dels drets hi ha algú que hi vetlla i s’hi compromet. Per tant, parlem de compromís i responsabilitat. Dos dels grans deures de la persona educadora. On queden doncs frases del tipus “sóc mestra perquè m’agraden els infants” o
Font: kisa&kisa La celebració cada any del 25N no diu molt de com van les coses en termes d’erradicació de la violència masclista. Cal fer-se preguntes. Quina escola volem, reproductora o emancipadora? Quan té lloc el primer aprenentatge de superioritat d’un sobre l’altra i el menyspreu per les coses que se li consideren pròpies? Quan
El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que
La Història de l’Educació a casa nostra és plena d’experiències renovadores i rica en pedagogies actives que han buscat el protagonisme de l’alumnat com a motor d’aprenentatge i d’aposta social de futur. Algunes poc conegudes, cada vegada menys, tot i que no és el cas de l’Escola del Mar. L’Escola del Mar de la Barceloneta
Amb el pretext d’algunes lectures El meu coneixement directe de Pere Darder arrenca l’any 1995 amb la creació del Grup interuniversitari d’escola rural. Fins aquell moment era – i era molt – un dels noms protagonistes de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i, a més de l’Escola de Mestres de Sant Cugat
Font imatge: Vicky Flores Sabem que la inclusió és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes i que fer-la efectiva només ens aporta beneficis i enriquiment personal per a tots. Què passa, doncs, amb el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu? Per què
Dijous 29 de setembre, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Fundació Propedagògic van retre homenatge a Pere Darder, qui va morir el passat 14 de juliol d’aquest any 2022 als vuitanta-nou anys. L’acte va tenir lloc a la Sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat amb
Sembla que les portes es tornen a obrir. Fora restriccions, adéu limitacions, mascaretes, bombolles i barreres. Venim d’un tancament hermètic on tot el que hi havia fora era desconegut. Prohibit. No hi havia possibilitat de relació entre bombolles. Tot quedava en la barrera. L’espai era entès com una cabanya íntima on cada grup s’havia d’acomodar
Iniciem curs i novament ho fem amb moltes incerteses i amb sensacions contradictòries. Els i les mestres ja fa massa temps que arrosseguem malestars, treball intens i sensació de poc reconeixement social. El desgast és generalitzat i preocupa la poca estabilitat política que desorienta, encara més, amb canvis constants. Amb l’educació no s’hi juga, és
DECÀLEG D’INICI DE CURS (Imitant les regles de Sister Corita Kent, monja i artista americana dels anys seixanta, amb algun aforisme, adaptat, de Joan Fuster) Seguint el tòpic, potser massa gastat, avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Has tingut temps de descansar, segurament de llegir, de pensar, potser de
Foto dels mestres fundadors (2011). D’esquerra a dreta Enric Lluch, M.Teresa Codina, Anna M. Roig, Jordi Cots, Pere Darder, Marta Mata i M. Antònia Canals. Text escrit per Pere Darder. 50 anys de Rosa Sensat: 1965-2015. Núm. 400 El meu record de la creació de Rosa Sensat és el d’un projecte que es va gestant
Dijous 16 de juny CRÒNICA: Tema General, El català a l’escola Conclusions de la 57a Escola Estiu: El català a l’escola Aquesta és una síntesi de les reflexions i propostes que van fer les persones que van participar en els debats celebrats el 16 de juny passat a l’Institut d’Estudis Catalans. Divendres 1
El passat 3 de juliol, va arrancar l’últim dia d’Escola d’Estiu amb la continuació de les càpsules formatives iniciades durant la jornada de dissabte, on els mestres es van mostrar molt animats i amb una enorme participació activa. Arribat el migdia, un cop acabades les càpsules, es va celebrar la presentació del XLI Premi Marta
Arranca el segon dia de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat amb una programació carregada de les inquietuds i preocupacions actuals de l’equip docent d’escoles i instituts. Les activitats, que inclouen conferències, taules rodones i debats, es combinen amb estones de lleure com els cafès o el concert de tancament. La jornada va iniciar-se amb dues
Enguany, la jornada i els debats del Tema General han tractat el tema «El català a l’escola», i concretament les actituds lingüístiques del professorat, amb la voluntat d’aprofundir en la responsabilitat que tenim com a col·lectiu de fer propostes constructives i de reivindicar les condicions necessàries per portar-les a terme. És cert que l’escola no
El passat divendres 1 de juliol, Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va donar la benvinguda als participants de la 57a Escola d’Estiu. El tret de sortida de l’edició 2022 va tenir lloc als Jardins del Baluard, un espai amb un encant especial i una curiosa ubicació aixecada. Així, des d’una panoràmica
A l’escola circula molta informació, però s’elabora molt poc coneixement perquè per fer-ho cal posar-ho en relació.
Aquest podcast va de converses que esperem que generin discurs pedagògic. Així, ens fa molta il·lusió presentar-vos l’episodi número 3 sobre l’aula com a projecte, metodologies globalitzades. Comptem amb Fernando Hernández, Xavi Geis, Mariona Massip i Jordi Castellví. Vull escoltar el tercer episodi! Taula rodona Xavier Geis, membre del Secretariat de l’escola Rural de Catalunya i
Reflexionem prou sobre com ens posicionem davant dels processos de transformació a les escoles? Som del tot conscients dels nostres esquemes mentals previs a l’hora de repensar els nostres centres? Sovint, quan un equip decideix impulsar algun canvi transversal i profund a les aules, els claustres passen per una fase de desequilibri (i fins i
Les persones perquè puguem aprendre necessitem tenir un cert equilibri entre la part intel·lectual, el nostre benestar emocional i relacional.
Aquest podcast va de converses que esperem que generin discurs pedagògic. Així, ens fa molta il·lusió presentar-vos l’episodi número 2 sobre la necessitat del benestar i la cura de tota la comunitat educativa. Comptem amb Teresa Terrades, Irene Alabau i Clara Casanovas. Vull escoltar el segon episodi! Taula rodona Irene Alabau, responsable de Salut Mental i
L’escola pot ser alhora interessant arquitectònicament i pedagògicament!
Aquest podcast va de converses que esperem que generin discurs pedagògic. Així, ens fa molta il·lusió presentar-vos l’episodi número 1 sobre vincles i espais exteriors. Comptem amb Mariona Genís, Pitu Fernàndez, Carme Cols i Assumpta Calvis. Vull escoltar el primer episodi! Taula rodona Carme Cols i Pitu Fernàndez mestres, responsables del projecte El Safareig i
Foto: EMB Xiquets i Xiquetes A totes les escoles, sense excepció, hi ha un espai privilegiat i únic: el pati. Sigui quin sigui el projecte pedagògic del centre i les metodologies utilitzades pels processos d’aprenentatge, en totes les escoles el pati s’utilitza, com a mínim, durant mitja hora al dia com a espai d’esbarjo. Tots
Ahir, dimarts 28 de juny, va tenir lloc l‘Assemblea General de sòcies i socis 2022, el moment de l’any en què es comparteixen i presenten les línies estratègiques que impulsem des de l’entitat. Després de dos anys d’acte i participació exclusivament en línia atesa la situació de pandèmia, l’Assemblea s’ha celebrat a la seu de
Quan ens pensàvem que aquesta era una conquesta consolidada, encara hem de tornar a lluitar perquè no ens discuteixin el dret a tenir una escola en la llengua del país. Maria Corominas, vicepresidenta de l’IEC, va ser l’encarregada de donar la benvinguda a les persones assistents, tot aprofitant la paraula per agrair a l’Associació de
El mes de juny els equips de les escoles tenim, a banda de tot el tancament del curs, la feliç tasca de redactar la memòria. És una feina que es trepitja amb les avaluacions de grup, el tancament de redacció de les documentacions que han quedat per enllestir, dels informes individuals de final de curs…
En l’actualitat, immersos en una època de crisi de lideratges pedagògics i de societats sense referents, l’escola ha de ser la primera institució que impulsi la cerca d’espais on s’incentivi la reflexió dels professionals de l’educació per tal d’establir ambients de qualitats dins de les institucions educatives. De manera que la construcció d’ambients ha de
El passat dissabte 28 de maig la revista Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat va reactivar les visites als centres d’educació infantil, les quals es realitzaven cada curs abans de la pandèmia, per conèixer les escoles bressols municipals de Valls Els tabalets i Xiquets i Xiquetes, i l’Escola Enxaneta. Una oportunitat per poder compartir
Al pati ens trobarem Amb entrepans de mel Cercant un tros de cel I les mestres xerrant Quin trapella més gran… L’alumnat, enguany, començarà el curs una setmana abans que d’habitud. No sé si aquesta decisió haurà estat la més encertada, després de tres cursos atípics. Em fa la impressió que s’han perdut
Ja fa un temps que l’escola es mou a una velocitat trepidant. L’arribada de la pandèmia va accelerar encara més tots els seus engranatges i, encara ara, tremola i se la fa trontollar a cops d’opinió d’uns i altres. L’escola ha passat de ser la gran oblidada a la més jutjada i criticada. Poc reconeixement
Foto: Monica Das Neves Sobre l’escola inclusiva, m’agradaria parlar de molts i molts aspectes: de les polítiques i planificacions, de la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació que pugui garantir contextos sòlids, duradors i consistents, de la conveniència d’establir xarxes i actuacions col·laboratives entre diferents estaments, de la bondat per a uns i altres, dels
Ets un professional preocupat per l’avaluació? T’interessa saber com pots dur a la pràctica una avaluació competencial? Saps com fer de l’avaluació un instrument per promoure l’autoregulació dels aprenentatges? Vols conèixer estratègies, instruments i eines per desenvolupar aquesta avaluació? L’especialització d’Avaluació per Competències en Educació (UOC, AMRS) ha nascut de la col·laboració entre l’Associació de
Així ens sentim. Esgotades, enfadades, tristes, invisibles; en moments, perdudes. I fa uns dies vaig rebre aquesta carta. No es tracta d’una carta apareguda del no-res. És una més de moltes; de tantes d’altres. Un nou equip que continua la lluita del 0-3. I per això, amb aquest text, hem intentat recollir els escrits de
Descripció de l’episodi: L’Estel Solé conversa sobre com educar de 0 a 6 anys, amb l’Eva Sargatal, mestra d’educació infantil i assessora pedagògica, codirectora de la revista Infància de l’Associació de mestres Rosa Sensat.
Utilitza aquest cupó per un 10% de descompte en la teva compra de llibre: santjordi22 Si ja estàs fart o farta de jugar al PIM, PAM, PUM, POMA o si darrerament t’has sentit com El Petit Polzet… Si no saps Com escoltar els infants per Dibuixar el món, i els Territoris de Joc i d’exploració,
Vinga, va! Si en el darrer Garbell encoratjàvem tots els mestres bibliotecaris a seguir amb la seva bona feina al capdavant de les biblioteques escolars i reivindicàvem més recursos, ara, des de l’associació, us volem fer partícips d’algunes iniciatives que ens il·lusionen molt, tot i la tristesa i les incertituds que ens envolten. Descarregar El
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), ha assumit des de la seva creació la defensa d’un sistema educatiu públic que sigui garantia d’equitat per a la ciutadania del nostre país i que combati activament tota desigualtat i discriminació. El document que us presentem recull les inquietuds i demandes de la comunitat educativa respecte
Foto: Laura Grau. Mar C. Llop exposició ‘Famílies Trans’ Diada de la visibilitat TRANS*positiva! I diem positiva, perquè de l’altra ja en tenim prou visibilitat. Dia si i dia també, llegim i veiem als mitjans de comunicació centenars de notícies sobre agressions i articles que parlen d’opressió, de discriminacions i de violències. De fet, la
Oferim una previsió d’actes i activitats que pensem que poden ser del vostre interès. Una tercera agenda estacional que continua amb moltes ganes i esperances de poder-se anar omplint de trobades de mestres compromesos, crítics i amb iniciativa. L’agenda abril-juny va de la mà de l’Escola de Primavera: propostes formatives, acompanyament a centres i Mini Biblioteques Ambulants
Fotos: Escola Pla de Girona Ja fa massa dies que va començar la guerra d’Ucraïna inesperada, no imaginada, mai volguda, injusta i ferotge, com la majoria. I l’hem seguit com és lògic a través dels nombrosos testimonis de famílies ucraïneses. Però com estan vivint la guerra les famílies russes a Catalunya? Què pensen de la
Foto: Fundació Pere Closa Històricament, l’escolarització dels nens i nenes gitanos ha estat un xic complicada. La societat majoritària ha posat dificultats; persones que vivien en risc de marginació no eren ben vistes per la majoria de la població. Amb una orientació paternalista i assistencialista, a l’època franquista, es van crear unes aules pont pensades
ARREMANGUEM-NOS QUE AIXÒ JA COMENÇA: ALGUNS RECURSOS La poesia hauria d’estar ben present als serveis destinats a la petita infància des de l’escola bressol. En arribar a l’institut ens serà de gran utilitat saber com els alumnes s’hi han acostat al llarg del cicle superior i de quin bagatge anterior disposen. Fer-nos una idea de
